Quan l’Honorable ens va honorar
MERCÈ ARÀNEGA CUINA LES MILLORS MAGDALENES DEL PAÍS CONVERTIDA EN LA SENYORA MAGDA, LA PROTAGONISTA D’UNA OBRA DE MARC ROSICH QUE FA UN BON REPÀS AL PUJOLISME I ELS SEUS MITES AMB HUMOR IRÒNIC
Com molt bé diu Marc Rosich, “qualsevol esdeveniment amb una certa rellevància necessita el complement d’una mirada irònica”. I tal com afirmava el gran Billy Wilder (ens ho recorda Martí Sales en el pròleg a l’edició d’aquest text), “si vols dir-li a la gent la veritat, sigues di
vertit o et mataran”. Doncs Rosich se’ns ha posat tan divertit com sap ser-ho, per parlar-nos dels efectes del cas Pujol des de l’escenari de la mateixa gran institució escènica (el TNC, per descomptat) que, ara fa vint anys, es va convertir en la joia de la corona de la política cultural pujolista. I per fer-ho, cedeix el protagonisme a una dona que ha arribat a la vellesa i la viduïtat després de ser durant dècades un model exemplar del que calia esperar d’una bona dona catalanista de tarannà conservador i pujolista com la que més. Amb quin orgull ha recordat sempre la senyora Magda (qui no ho faria?) el dia en què el marit es va fer una fotografia al costat del president, i el Molt Honorable va tenir el detall d’esmentar que, molts anys abans, havia tastat les delicioses magdalenes elaborades per la Magda i que tanta celebritat li han donat al seu barri! Qui podria no estimar un president tan detallista i amb tan bona memòria?
Aprenent a dir renecs
Una dona com ara aquesta Magda feta a mida per a Mercè Arànega (recordeu que Rosich i l’estupenda actriu ja havien coincidit a l’admirable adaptació de Mort de Dama vista en aquest mateix escenari), ha de ser per força una admiradora de Núria Feliu. Tant és així, que fins i tot el títol de l’obra protagonitzada per la senyora Magda és tret d’una popular cançó de la Núria, aquella que diu allò de: “Ja us he reconegut, amics que m’heu vingut a veure!”. Si tal com diu la Magda, la Núria, que tant consol li ha proporcionat en els mals moments, “canta qui som”, tampoc ella podia faltar a la cita. Però ara la Magda ja no està per tarallejar cançonetes amb esperit convergent. Des que va esclatar el cas Pujol i va esclatar en gran mesura el seu propi món, la Magda prefereix renegar de tot abans que posar-se a cantar. Fins i tot diu renecs més grossos que el pidolaire que la va introduir en el tema!