Que interpretin els seus assassinats
MILO RAU ENS EXPLICA AMB PERSPECTIVES POLÍTIQUES UN CAS DE PEDOFÍLIA CRIMINAL QUE VA SACSEJAR LA SOCIETAT BELGA, COMPTANT AMB UN REPARTIMENT EXCLUSIVAMENT INFANTIL
Si heu vist alguna de les tres extraordinàries propostes ( Hate Radio, The Civil Wars,
Mitleid) que aquest gran creador suís ha presentat fins ara a casa nostra, ja ho sabeu. Cada espectacle de Milo Rau significa una nova trobada amb una forma de fer teatre altament política que defuig els models del que acostuma a entendre’s per teatre polític. I el crim polític, o el crim que es deriva d’unes determinades circumstàncies polítiques, ha estat també sempre present en aquests espectacles. No en va la companyia que Rau dirigeix porta per nom International Institute of Political Murder. Que la IIPM ens hagi fet reviure el genocidi de Ruanda de forma aclaparadora sembla doncs quelcom ben normal. Però el que ja sembla més sorprenent, i potser fins i tot xocant, és que Rau se’ns presenti en companyia de les criatures que actuen en la formació infantil de CAMPO, un prestigiós centre creatiu amb seu a la ciutat de Gant.
La paranoia nacional
Heu sentit a parlar de Marc Dutroux, assassí en sèrie bel- ga, condemnat a cadena perpètua després d’haver estat declarat culpable d’haver segrestat i abusat de sis nenes i haver-ne matat quatre? Doncs deixeu que aquests intèrprets infantils revisquin la terrible història de Dutroix en cinc escenes. I que Rau aprofiti aquestes Five Easy Pieces per demostrar-nos de quina manera aquest fet criminal ens serveix per parlar de la decadència i la història d’un país, de la seva paranoia, i de la seva forma de canalitzar el dol i l’ira. Rau –format, també, com a sociòleg– creu que són els moments més traumàtics i tràgics, els que més tocats deixen tant les persones com els països, i els que més ens ajuden a comprendre’n els canvis. I creu que, per parlar d’un cas així, calia un repartiment com aquest: un repartiment capaç de mostrar a la gent “quelcom que la gent no vol veure dels nens” i crear així una representació arriscada, sense precedents i amb quelcom d’impossible.