La Molina i Masella, el motor econòmic de la Cerdanya
LA MOLINA, ESTACIÓ PIONERA DE L’ESQUÍ A TOT L’ESTAT, VA INSTAL·LAR EL PRIMER TELECADIRA L’ANY 1943. LA SEVA VEÏNA MASELLA, PER LA SEVA BANDA, ESTÀ A PUNT DE CELEBRAR EL CINQUANTÈ ANIVERSARI
Gairebé han passat onze dècades des que un grup de joves pujava amb tartanes a la collada de Toses per lliscar per la neu. Era l’any 1908, els esportistes es dirigien cap a una petita serradora que hi havia a prop. Coneguda per Molina, la màquina de serrar troncs moguda per la força de l’aigua i un hostal al costat de la bassa d’Alp eren tot el que hi havia en aquella època a la Molina.
I si inicialment la diligència La Ceretana pujava els esquiadors de Ripoll a Puigcerdà, on es mantenia el camí net de neu a cop de pala, l’arribada del tren a Puigcerdà l’any 1922 va popularitzar aquest esport. Dos anys més tard, els pendents suaus de l’àrea de Fontcanaleta de la Molina –on l’any 1925 s’estrenaria el Xalet del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) com a allotjament inaugural de l’estació–, van acollir el primer curset d’esquí, junt amb els primers Campionats de Catalunya i estatals d’alpí i nòrdic.
I si l’any 1940 entrava en funcionament un centre mèdic a l’estació degana, tres anys més tard inaugurava el teleesquí de Fontcanaleta, que es convertí en el primer de l’Estat espanyol. La installació en solitari del telecadira Turó de la Perdiu, la temporada 1946-1947, i sobretot l’arribada del telecabina de dues places fins als 2.280 metres, l’any 1954, van suposar un abans i un després per aquesta estació hivernal.
Només un any després, la línia es va prolongar fins al capdamunt de la Tosa d’Alp, servit per un teleesquí. Igual- ment, s’hi va aixecar el refugi del Niu de l’Àliga amb servei de restaurant i bar, i actual icona per als amants de l’esquí i la muntanya.
Innovació any rere any
Amb nous horitzons, la Molina no s’aturaria. La dècada del seixanta va venir marcada per l’obertura de les àrees del Torrent Negre i Roc Blanc, servides per nous remuntadors, els més moderns de l’època. Afegim-hi que l’escola d’esquí del CEC es fusionaria l’any 1968 amb l’Escola Espanyola d’Esquí, gràcies a l’entrenador austríac Hans Breitfuss, un dels grans precursors d’aquesta fusió.
Junt amb l’ampliació de més pistes i remuntadors, l’estació va passar el 1985 a mans de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). El mateix any, s’hi va instal·lar la neu de canó per garantir les temporades en anys de sequera, i un any més tard el primer telecadira de quatre places de tot de l’Estat.
La dècada dels noranta va ser molt profitosa per al centre. Si entre 1987 i 1991 s’hi van instal·lar tres nous telecadires d’última generació, la posada en marxa del nou telecabina Alp 2500 l’any 1999, en substitució del de dues places (tancat el 1994), tornava a ajuntar les pistes de la Molina amb les Masella. La firma d’acords bilaterals entre l’Ajuntament d’Alp, Masella i la Molina per connectar ambdues pistes unia esforços comercials per oferir a la clientela un forfet conjunt conegut per Alp 2500 i que sumava 141 quilòmetres de pistes.
Coneguda igualment per la celebració de grans pro-
ves internacionals, la Molina arrodoneix en l’actualitat un total de 68 quilòmetres de descensos, servits per 63 pistes i 15 remuntadors mecànics d’última tecnologia, a més d’un immillorable parc de neu –herència del Mundial de Snowboard del 2011– concentrat a la zona d’Alabaus.
Masella, mig segle d’esquí
La descoberta de més pistes per la rodalia de la Molina va ser clau per a l’obertura de l’estació d’esquí Masella. L’orientació al nord va donar la raó als creadors. Protegida per un extens bosc, la nova estació de la Cerdanya es va ubicar a la muntanya de la Tosa, on, des de gairebé mig segle, fa les delícies dels aficionats fins ben entrada la primavera.
Liderada per un grup d’accionistes, amb el capdavanter Josep M. Bosch i Aymerich, un enginyer i arquitecte gironí, i promoguda per l’ajuntament d’Alp, l’estació de Marsella va estrenar el desembre del 1967 un teleesquí de debutants i un telecadira biplaça al pla de Masella, l’actual part baixa de l’estació i cota 1.600.
L’enginy de l’inesgotable Bosch va ser tal, que l’hivern del 1971 es va aconseguir fer arribar les pistes fins a la cota 2.535 gràcies al telecadira Cap del Bosc i el teleesquí Tosa. La temporada següent va entrar en funcionament el sector de Coma Oriola, amb el telecadira del mateix nom. El mateix any que l’estació va acollir el Campionat Estatal Absolut d’Esquí Alpí.
L’estació de la Cerdanya, de 935 metres de desnivell esquiable, no va parar de créixer. L’any 1995 va donar el tret de sortida al nou telecadira desembragable Masella- Jet. I si tres anys més tard es va installar el Jumb-Tosa, el 2004 va ser el torn del TGV-Masella.
Una estació que va ampliar amb escreix les seves hectàrees d’esquí gràcies a l’obertura del sector de la Pia. L’àrea es va servir d’un telecadira d’última generació i un bon grapat de descensos per a tots ells nivells d’esquí.
Masella, que amb els 1.000 metres de desnivell podria assolir proves internacionals d’esquí alpí de velocitat, disposa de 74 quilòmetres de descensos, 18 remuntadors i 65 pistes. Sense obviar que la darrera ampliació de la neu de canó garanteix 49 quilòmetres de pistes de neu produïda. És l’única estació en solitari que des de fa quatre anys promociona l’esquí en horari nocturn i garanteix cada dijous, divendres i dissabte, fins a mitjan març, 7 remuntadors, 13 pistes i 420 metres de desnivell.