Els llibreters recomanen
Fa tres anys i escaig que va obrir La Calders (passatge Calders, 9) on abans hi havia una fàbrica de botons, i ja s’ha convertit en un dels referents de la vida cultural i gairebé en un símbol de resistència en un barri, Sant Antoni, desbordat per l’allau de pisos turístics. Els també escriptors Abel Cutillas i Isabel Sucunza ho celebren amb (Comanegra), un lúcid assaig que reivindica l’ofici del llibreter al segle XXI. Ambdós ens recomanen per a aquest Sant Jordi Mumbo Jumbo (La Fuga), d’Ishmael Reed, un relat monumental que recorre la història dels negres als Estats Units “i que de retruc presenta una mena de retaule de la humanitat sencera a través de la música, les religions, la política, els costums, els vicis…”. “Dit així sembla que parlem d’una mena d’enciclopèdia, i no ho és” –aclareixen–; és “un novel·lot divertidíssim, que deixa amb la sensació de no haver llegit mai res de semblant”. Afegeixen a la tria La ciutat i la casa, de Natalia Ginzburg (Club Editor), “una novel·la construïda a partir de l’encreuament de cartes d’un grup d’amics, pares, fills, parelles… que parlen de les coses de la vida, de conflictes presents i passats; que es diuen les coses més maques i les més crues”.
A La Central del Raval (Elisabets, 6), Daniel Parellada ens recomana Els estranys (1984), de Raül Garrigasait, un llibre “divertit, ambiciós i poc convencional”, que narra l’estada d’un aristòcrata prussià a la Solsona de les guerres carlines. Però l’argument no és el més important: “Els diàlegs, la poesia, la música i fins i tot l’assaig que hi trobareu són sensacionals”. Hi afegeix Closca de nou (Anagrama), d’Ian McEwan, una trama narrada des de l’interior de la panxa d’una dona. “Sí, el protagonista és un fetus que descobreix un complot de la seva mare per assassinar son pare. Humor britànic a dojo”.
En ple Eixample, Mireia Perelló, Olga Federico i Tono Cristófol aixequen cada dia la persiana de La Impossible (Provença, 232), un petit oasi per als amants de la lectura amb especial atenció als llibres en català. Enguany, ens conviden a descobrir Serguei Dovlatov (Labreu), un autor “sempre crític, irònic, però també brillant, provocador i tendre”. En El parc (Labreu), “recorda el temps que va fer de guia al parc Puixkin, quan ja veu clar que el seu futur és lluny de l’URSS”. Hi afegeixen un altre títol imprescindible, Perdón, d’Ida Hegazi Hoyer (Nórdica), un llibre que explica una relació d’amor incondicional entre dos joves aprofundint “en el costat més fosc de les persones”, amb “algunes històries del passat que tornen amb conseqüències greus en la relació dels protagonistes”.
A Casa Usher (Santaló, 79), Gerard Granados, Anna Arranz i Maria F. Serra aposten per dos títols d’editorials que, com la llibreria, “són petites i joves”. Primer, un autèntic clàssic com Les ones, de Virginia Woolf (La Temerària), on “sentim les veus de sis personatges mentre creixen en edat, experiència i desassossec. Un anar i venir de pensaments i paraules que arrosseguen com ho fa la mar”. I Loco. Cómo no llevar un estudio de grabación (Hurtado & Ortega), de Paco Loco, “un dels personatges més importants de la música indie d’aquest país”. Un llibre que inclou, a més, records de músics que han treballat amb ell, com Nacho Vegas i David Carabén.
A Cal Llibreter (Bonavista, 81; Sant Just Desvern) la també escriptora Silvana Vogt –no us perdeu la seva opera prima d’inspiració autobiogràfica
(1984)– ens recomana Professió del pare, de Sorj Chalandon (1984), “un novel·la sobre la fragilitat de la infantesa, sobre les conseqüències de la guerra (viscuda i imaginada), dura, sàvia, commovedora; tan ben escrita que redimeix tot el dolor que amaga”. I L’art de la ficció, de James Salter (L’Altra), “un llibre sobre el compromís amb l’escriptura, sobre el rigor i la passió per la literatura”. Com ella mateixa diu, “en un ofici amb més aspirants a escriptors que lectors, aquestes reflexions són un far”.