Les muses terribles

JAUME BALAGUERÓ SIGNA UN FILM INTERESSANT, I TAMBÉ DESIGUAL, QUE REPRÈN EN CLAU TERRORÍFICA LA FIGURA MITOLÒGICA DE LA MUSA

Abans que una fornada de joves realitzadors espanyols, formats sentimentalment en el cinema de gènere nord-americà, s’interessessin per dirigir films de temàtica fantàstica, Jaume Balagueró ja havia encetat el camí, amb títols com Els (1999), encara avui, un dels seus films més interessants, i Darkness (2002). L’èxit de la saga [•REC] i Mientras duermes (2011) va confirmar la seva habilitat per fer equilibris entre el cinema industrial i l’expressió personal.

Ara, amb retorna als orígens de l’esmentada

amb un film de vocació més clàssica que mai, que aposta per potenciar els elements atmosfèrics i psicològics, gràcies a una posada en escena inquietant i opressiva, i també a la fotografia de tons apaivagats i decadents de Pablo Rosso, còmplice habitual del director.

Terror de la vella escola

Amb un repartiment internacional, que combina presències com Franka Potente i el solvent Christopher Lloyd amb noms del cinema espanyol com Leonor Watling i Manuela Vellés, adapta una novel·la de José Carlos Somoza titulada

i redueix les tretze muses de l’obra original a set.

El guió aviat revela algunes incoherències que els per- sonatges miren d’explicar al llarg de la cinta, però, malgrat tot, Balagueró aconsegueix mantenir l’interès general per la funció gràcies una direcció brillant.

Film de vella escola

La premissa del professor d’universitat emocionalment destrossat que somia amb un crim que després es torna real és l’excusa perfecta per introduir-nos en una intriga que recorda els thrillers amb referències mitològiques i cultes de la vella escola, com el grup d’erudits que descobreixen la veritable naturalesa de les muses. Alhora, aquestes muses suggereixen una interessant lectura simbòlica sobre els riscos de la recerca del creador. Però, a mesura que avança l’acció, l’interès inicial es fa cada cop més intermitent. La sensació final és que no acaba de treure tot el suc del potencial del relat, tot i que Balagueró signa un film de ritme absorbent que confirma el magisteri d’un cineasta que encara ens pot oferir sorpreses.

MUSA

DIR.: JAUME BALAGUERÓ. GÈNERE: TERROR. INT.: ELLIOT COWAN, FRANKA POTENTE, ANA ULARU, LEONOR WATLING, CHRISTOPHER LLOYD. PAÍS: ESPANYA. ANY: 2017. DUR.: 107 MIN.