Vegetalismes

Es veu que la Unió Europea per fi s’ha decidit, davant les contínues reclamacions de cada cop més ciutadans, a definir legalment quins productes són vegetarians i quins vegans. Tot i això, no compteu que la cosa sigui immediata. Ja sabem com acostumen a córrer les administracions. Mentrestant, un servidor entén com a vegà aquell menjar que no inclou cap tipus d’ingredient, additiu, substància o procés relacionat amb els animals, mentre que anomena vegetarià o ovolacteovegetarià aquell plat, aliment o dieta (i també qui la segueix) que prescindeix de qualsevol part dels animals però no necessàriament dels ous, mel, llet o derivats. Ja em perdonareu si no ho tinc ben entès, però he llegit que el veganisme va néixer precisament dels qui reclamaven un vegetarianisme pur que evités tota mena d’explotació animal. Amb arguments ètics i mediambientals, el nombre de vegetarians i vegans està creixent en la societat. Tot i que encara representen un tant per cent petit, la seva influència es fa notar cada cop més. Quant a l’anomenat flexitarianisme, opció nova i exitosa, seria un semivegetarianisme de ciutadans que escolten com les autoritats sanitàries recomanen basar la dieta en fruites, verdures, llegums i cereals i alhora són conscients de la insostenibilitat de continuar mantenint un consum excessiu de carn. Sembla, doncs, que tornem a menjar més vegetals. Podem descobrir maneres noves de cuinar-los, però també poar en una tradició que era molt més verda del que solem recordar. Ara és temps de revisitar tot un monument patrimonial: l’allioli de codony, que pot ser vegà o vegetarià. Sobre pa torrat al foc de llenya fa passar el fred i cura els constipats.