Bocuse a Vic

Ja ho sabeu, ha mort Paul Bocuse, una llegenda. El cuiner que va aconseguir més fama arreu abans de la globalització de la tele i internet. El seu restaurant lionès fou un referent al qual peregrinaven, després d’haver estalviat per poder pagar-s’ho, els joves aprenents d’aquesta banda dels Pirineus que anys més tard revolucionarien la cuina. Molts l’anomenaven el pare de la nouvelle cuisine francesa, mentre que d’altres li retreien ser més conservador i clàssic que els seus companys del moviment renovador. Sens dubte en fou el millor portaveu, i el màxim responsable de la visibilització del xef com a figura primordial del restaurant. Les actuals rock stars de la cuina no li agrairan mai prou.

Bocuse també és autor de La cuina del mercat (té versió en català), un llibre imprescindible farcit de receptes a l’abast de tothom on llegim que “sempre s’ha de deixar un punt a la improvisació quan es cuina”. El vint de març del 1982, Paul Bocuse va participar en una jornada del primer Congrés Català de la Cuina celebrat a Vic per parlar a favor de la cuina senzilla, regional i assentada sobre la tradició popular, construïda a partir dels productes de temporada i proximitat. Proposo fer-li un homenatge cuinant un parell de receptes en honor seu. Uns filets de moll, coberts de rodelles fines de patata sucades amb mantega i encavalcades simulant escates, que després posarem de cap per avall delicadament a la paella per fer-hi una crosta cruixent. O el seu plat més famós, una sopera amb brou de pollastre (o escudella), verduretes, daus de foie-gras semicuit, bolets i tòfona negra, coberta amb pasta de full i acabada al forn. Una luxosa sopa de dol en honor del xef.