MÚSICA

LA LLEGENDÀRIA BANDA NORD-AMERICANA PRESENTA A BARCELONA EL SEU DARRER ÀLBUM, HARDWIRED... TO SELF-DESTRUCT

Metallica visiten el Palau Sant Jordi dimecres vinent per descobrir el seu darrer treball d’estudi, Hardwired… to Self-Destruct.

Metallica, icones del rock més contundent, visiten Barcelona dimecres vinent. La banda nord-americana liderada pel tàndem conformat pel cantant i guitarrista James Hetfield i el bateria Lars Ulrich actua al Palau Sant Jordi, vetllada per a la qual han exhaurit totes les entrades i en què descobriran al públic català el seu darrer treball d’estudi, Hardwired…

to Self-Destruct ( 2016).

El millor riff de la història

“Say your prayers little one, / Don’t forget my son, / To include everyone…”. El 30 de juliol del 1991 Metallica publicaven Enter Sandman, vuitè senzill del seu cinquè disc, l’homònim Metallica, popularment conegut com The Black

Album (un treball que, gairebé tres dècades després de la seva aparició, encara es continua venent a una mitjana de 5.000 exemplars la setmana). Amb aquell riff de guitarra els nord-americans van traspassar els límits del metal, gènere del qual des de feia anys eren una de les formacions referencials, per esdevenir una de les grans bandes de la història del rock sense prefix ni sufix.

Metallica es van formar al començament de la dècada dels vuitanta. En els seus orígens el grup eren el cantant i guitarrista James Hetfield, el bateria Lars Ulrich, el guitarra Dave Mustaine i el carismàtic baixista Cliff Burton. A Dave Mustaine el farien fora poc després de l’aparició del seu disc de debut pels seus problemes amb l’alcohol i el van substituir pel guitarrista d’Exodus Kirk Hammett. Mustaine reapareixeria al capdavant d’un altre nom imprescindible del metal com és Megadeth. Cliff Burton, un dels membres preferits pels primers seguidors del grup, va morir en l’accident de trànsit que Metallica va sofrir el 1986 mentre giraven per Dinamarca. El seu lloc seria ocupat per Jason Newsted, primer, després (i fins ara) per Robert Trujillo.

Una mena de monstres

La contundent posada de llarg dels emblemes del thrash-metal, subgènere del heavy-metal influenciat per la força i la velocitat del hardcore-punk, va ser Kill ’Em All (1983). Després vindrien Ride the Lightning (1984) i Master of Puppets (1986), obra imprescindible per a tots els amants de les gui- tarres punyents. Rere aquest, …And Justice for All (1988) i Metallica (1991), l’àlbum (excel·lent) que els va portar de ser reis del metal a una banda apta per a totes les audiències. També va ser el disc amb què Metallica va començar un declivi creatiu exemplificat en referències com Load (1996) i, pitjor encara, Reload (1997); títols en què, infructuosament, van intentar aproximar-se al rock alternatiu que dominava l’escena musical.

Després de cinc anys de silenci, Metallica van tornar a mostrar signes vital amb St. Anger (2003) –imprescindible veure el magnífic documental Some Kind of Monster (2004), que mostra les tensions i problemes no resolts existents entre ells en aquells moments–. Recuperació refermada amb els molt correctes Death Magnetic (2008) i Hardwired… to Self-Destruct (2016), l’àlbum que presenten aquest pròxim dimecres al Palau Sant Jordi.

METALLICA

ESTIL: METAL. PALAU SANT JORDI. PASSEIG OLÍMPIC, 5-7. ESPANYA (L1, L3). DIMECRES 7, A LES 21H. PREU: ENTRADES EXHAURIDES.