ARTS
EL MNAC RENOVA I REORDENA LA PRESENTACIÓ DE LA COL·LECCIÓ D’ART DE RENAIXEMENT I BARROC
La col·lecció del Renaixement i el barroc del Museu Nacional d’Art de Catalunya mostra obres inèdites i restaurades.
El MNAC ha tornat a posar en ordre una altra estança de casa seva. Tal com va fer fa quatre anys, amb la col·lecció de modernisme i d’art dels segles
XIX i XX, ara li arriba el torn a la col·lecció de Renaixement i barroc. Més de dos anys de feina han dedicat els comissaris Francesc Quílez i Joan Yeguas, amb l’assessorament de Juan José Lahuerta –antic cap de la col·lecció i qui va posar en marxa aquest projecte de relectura de les obres–, i amb l’ajuda imprescindible de tot l’equip de restauració i conservació del museu, per revisar amb profunditat la col·lecció i configurar aquesta nova presentació. Ara, es mostren 210 obres, la meitat de les previstes en el projecte inicial –l’espai limitat del Palau Nacional és el topall que sempre acaba constrenyent l’exhibició de totes les col·leccions del MNAC–, que abasten un període de més de 300 anys, des del segle XVI fins a inicis del XIX.
Un nou discurs
El discurs, tot i que busca plantejar una narrativa del tot oberta i que faciliti als visitants la multiplicitat de lectures, segueix un criteri eminentment temàtic, tal com ens explica Yeguas. És una manera de “trencar la pauta amb les distribucions museogràfiques tradicionals, que segueixen criteris cronològics o estilístics”, i dóna resultats d’allò més gratificants. Són temes que van despertar l’interès dels artistes de l’època i que van arribar a transformar-se en gèneres autònoms: el paisatge, el retrat, la natura morta o la iconografia religiosa, amb fórmules més humanistes i més vinculades a l’experiència mística.
Tot i que més d’un noranta per cent de les obres exposades són “les de tota la vida”, segons Yeguas, aquesta reestructuració ha permès treu- re a la llum un grup important –aproximadament, una vintena– d’obres restaurades recentment i incorporar nous dipòsits. És el cas de dues pintures, Ascensió i Crist al Para
dís, de Bartolomé Bermejo, que la Fundació privada Institut Amatller d’Art Hispànic ha dipositat al museu, L’Anun
ciació, d’El Greco, i L’aparició
de la Mare de Déu del Pilar, de Goya, que pertanyen al llegat Muñoz Ramonet, i que mentre no es resolgui la disputa per la seva propietat són en dipòsit judicial al museu.
DUES PINTURES DE BARTOLOMÉ BERMEJO, QUE LA FUNDACIÓ PRIVADA INSTITUT AMATLLER D’ART HISPÀNIC HA DIPOSITAT AL MUSEU, SÓN ALGUNES DE LES NOVETATS DEL MNAC
Més integració
Més novetats: s’han integrat i fet més visibles els valuosos llegats de Cambó i de la Col·lecció Thyssen-Bornemisza. I s’ha incorporat una sala dedicada a l’obra gràfica, que mostra una quarantena de dibuixos, gravats i fotografies, una petita aproximació al ric patrimoni d’obra sobre paper que conserva el Gabinet de Dibuixos i Gravats del Museu Nacional. Abans d’arribar-hi, però, haureu vist obres del mestre de la Seu d’Urgell Francesc Ribalta, Giambattista Tiepolo, Velázquez, Zurbarán i Ribera –tres icones del Segle d’Or espanyol–, Lucas Cranach, Jean-Honoré Fragonard, Antoni Viladomat i Francesc Pla
Vigatà, entre molts d’altres.