Tensió a Homeland
CARRIE MATHISON DECIDEIX ENFRONTAR-SE A LA PRESIDENTA DELS ESTATS UNITS A LA SETENA TEMPORADA DE LA SÈRIE, QUE S’ESTRENA DIMECRES DE LA SETMANA QUE VE A FOX
La imatge de Carrie corrent sobre una cinta de fer exercici, la mirada concentrada, la respiració que aguanta l’esforç físic, no podia ser més escaient per a l’arrencada de la setena temporada de Homeland, que s’estrena dimecres vinent a Fox. Perquè la sèrie torna corrent, continuant les trames de la temporada anterior sense aturar-se un moment ni abaixar el ritme.
Des que es va reinventar (passada la tercera temporada), era habitual que fes un reinici de les seves trames cada any, amb què obligava cada temporada a presentar un nou punt de partida, personatges nous, etc. A la quarta, la Carrie perseguia terroristes a Kabul; a la cinquena, treballava per a una empresa de seguretat privada a Berlín; a la sisena, era a Brooklyn implicada en una fundació, etc.
Cada nou escenari implicava una feina de construcció des de zero que feia que les temporades comencessin caminant per després accelerar, que anessin de menys a més. En canvi, la setena temporada agafa el fil de la sisena gairebé en el mateix punt on es va quedar, amb la situació ja al límit i beneficiant-se molt d’aquesta empenta. Contra la presidenta El guió no perd temps i de seguida mostra la Carrie seguint amb preocupació l’escalada de decisions que està prenent la presidenta Keane i que vulneren tota mena de drets. El personatge, que va ser presentat a la temporada anterior com algú que podia generar un canvi en l’administració (s’emmirallava en la figura de Hilary Clinton, donant per fet que guanyaria les eleccions que finalment va perdre), ha fet un gir preo- cupant cap a una actitud dèspota (ara és Donald Trump) i mètodes poc democràtics: tanca a la presó més de 200 persones sense tenir proves que els incriminin. La Carrie no es pot quedar de braços plegats i intenta trobar maneres de torpedinar les accions de la presidenta i alliberar els seus excompanys, entre els quals hi ha en Saul. És una situació més extrema del que és habitual en la sèrie, i ho aprofita per mantenir una tensió permanent i deixar l’espectador clavat davant la pantalla. La relació amb la CIA La figura de Donald Trump plana durant tot el desenvolupament, com era d’esperar en una sèrie que s’alimenta regularment de l’actualitat. Les males relacions entre Elizabeth Keane i els serveis d’intel·ligència estatunidencs també s’inspiren en l’actual president dels Estats Units, que va acusar l’actual director de la CIA d’intentar perjudicar la seva presidència.
Així, retrata una tensió real a través d’una trama fictícia, fidel a la seva manera de traslladar els titulars a la televisió. En paral·lel, la sèrie mostra una societat dividida en dues faccions que s’encamina cap a la ruptura, potenciada per mitjans de comunicació amb discursos demagogs i incendiaris, representats pel personatge de l’opinador Brett O’Keefe, un altre dels encerts de la temporada passada que continua.
La sèrie també recupera el trastorn bipolar de la Carrie, amb la voluntat d’agreujar-lo, un factor que molt probablement portarà la sèrie al desenllaç definitiu, previst per a l’any vinent. Però, encara que el final sigui a prop, exhibeix un estat de forma envejable.