Els fantasmes del passat
CHRISTIAN PETZOLD SIGNA UNA BRILLANT I ENIGMÀTICA REFLEXIÓ SOBRE L’INFLUX DEL NAZISME EN LA SOCIETAT CONTEMPORÀNIA
Els protagonistes del film tenen un caràcter enigmàtic i poc comunicatiu. En els darrers anys, el cinema alemany no ha deixat de revisar una vegada i una altra els episodis més traumàtics del passat recent del país, des del nazisme fins a la guerra freda, combinant amb habilitat la representació del fresc històric amb la voluntat didàctica i reflexiva. El cineasta Christian Petzold, amb melodrames com Barbara (2012) i Phoenix (2014), ha aconseguit reprendre, en clau actual, el camí conreat abans per cineastes de la modernitat com R. W. Fassbinder i ha contribuït a mantenir viva aquesta necessària memòria col·lectiva.
La història es repeteix
Ara, Petzold eixampla el seu camp expressiu amb un ago- sarat film que adapta lliurement una novel·la escrita el 1944 per Anna Seghers, situant l’acció en el món contemporani. Els fantasmes de la Segona Guerra Mundial persegueixen el protagonista, al qual dona vida un enigmàtic Franz Rogowski, emigrant atrapat en una França ocupada que espera l’arribada d’uns documents per fugir a Mèxic.
El director i guionista no oculta la seva intenció d’establir paral·lelismes entre el vergonyós passat i un present cada cop més tumultuós. Al film, els immigrants es converteixen en les víctimes més evidents d’una forma diferent de deshumanització. Però En tránsito no és un film de tesi. Més aviat es tracta d’una inquietant rondalla moral per a adults amb un estimulant rerefons existencialista.
Clàssic i modern
Concebuda com si fos un drama del teatre de l’absurd o una novel·la de Franz Kafka, i també com una reescriptura postmoderna de Casablanca (1942), En tránsito proposa un joc de contrastos argumentals, estimulant des del punt de vista intel·lectual però de vegades massa fred en la faceta emocional.
La confusió d’identitats i l’amor en temps de guerra recorden les convencions dels films d’espionatge. La veu en off en tercera persona i el comportament enigmàtic, poc comunicatiu, dels personatges introdueix en la cinta un to deliberat d’artifici, propi de cineastes com Jean- Luc Godard i Michelangelo Antonioni.
Sembla que, per a Petzold, el feixisme no és només el terrible record d’un passat ja superat, sinó també un espectre que pot ressorgir en qualsevol moment, si no parem atenció a l’amenaça potencial. Aquest film és un crit d’advertència que adopta a més formes cinematogràfiques enlluernadores i que així confirma la maduresa artística del director de Barbara.
EN TRÁNSITO
●●●● ●
DIR.: CHRISTIAN PETZOLD. GÈNERE: DRAMA. INT.: FRANZ ROGOWSKI, PAULA BEER, GODEHARD GIESE, LILIEN BATMAN, MARYAM ZAREE, BARBARA AUER, MATTHIAS BRANDT, SEBASTIAN HÜLK. PAÍS: ALEMANYA. ANY: 2018. DUR.: 101 MINUTS.