SI VAS AL CINEMA, PREN-TE EL TEU BON TEMPS

I si abans parlàvem d’una guerra, recordem que fa cosa de 2.500 anys el geni del general xinès Sunzi va definir l’estratègia bèl·lica en termes propers al que es pot entendre com una filosofia de la vida al seu memorable i enormement influent tractat L’art de la guerra. Doncs ara Teatro de los Sentidos i la companyia de Hong Kong Tang Shu-Wing Theatre Studio, inspirant-se en aquell text, s’uneixen com un exèrcit per presentar Our Death Won’t Hurt Anybody (CCCB. DEL 5 AL 8/7), un espectacle que també pensa donar molta guerra: si més no, per les seves quatre hores i mitja de durada. Quelcom que –i així aprofitem per assenyalar la faceta cinematogràfica del Grec– ens porta cap a la Filmoteca: el festival i la llar per excel·lència dels cinèfils barcelonins s’alien per oferir una retrospectiva del director filipí Lav Diaz, les pel·lícules del qual –a banda de ser conegudes per una qualitat premiada als festivals internacionals– es caracteritzen per la seva extensió maratoniana: només us diré que en podreu veure una que arriba als 634 minuts de res. Ja és ben cert que la noció del temps entès a la manera oriental no és ben bé com la nostra! panyades d’uns bons musclos! Qui no està mai per bromes és el suís Milo Rau, un dels millors representants actuals del teatre polític servit sense dogmatisme fàcil i amb gran originalitat i creativitat escènica. Interessat també sempre pels mecanismes violents del nostre sistema (patents o latents), Rau situa a la també belga Lieja L’assaig (TEATRE LLIURE MONTJUÏC. 29 I 30/7).

I es serveix del teatre i del metateatre per fer-nos participar en un joc criminal i analitzar la responsabilitat col·lectiva que es mou darrere un assassinat de caràcter homòfob. Però deixem ja Bèlgica per ficar-nos directament a l’infern de la mà de la molt Nao Albet i Marcel Borràs ens demostren a

que el millor rt és l’art falsificat.