L’eterna espera

UN INSPIRAT APUNT QUOTIDIÀ SOBRE LA VIDA D’UN ACTOR ARGENTÍ QUE MIRA D’OBLIDAR EL PASSAT TORNANT A COMENÇAR A NOVA YORK

En Nico (Guillermo Pfening) vol canviar d’aires. Fa gairebé vint anys, la directora, guionista, actriu i productora argentina Julia Solomonoff va viure a Nova York. Probablement, les seves experiències durant aquest període han estat la inspiració per a Nadie nos mira, un film protagonitzat pel Nico (Guillermo Pfening), un actor argentí d’uns trenta anys que va aconseguir l’èxit al seu país interpretant una telenovel·la i que, després de concloure una relació sentimental amb el productor, que a més és un home casat, decideix iniciar una incerta carrera en el cinema nord-americà.

Sobreviure a Nova York

Les vicissituds de l’aspirant a actor que mira d’obrir-se pas en la indústria de l’espectacle ens han donat, en el cinema recent, alguns films interessants que descriuen la lluita per la supervivència i la recerca de l’èxit com un veritable descens als inferns, com la reivindicable Callback (2016), de Carles Torras, o l’angoixant Most Beautiful Island (2017), interpretada i dirigida per Ana Asensio.

El film de Solomonoff, a diferència dels títols esmentats, defuig tot excés per lliurar una crònica quotidiana, aparentment desdramatitzada, de la vida diària d’un home que sobreviu fent de cangur mentre es presenta a càstings (el seu aspecte poc llatí li va en contra) i espera que un director mexicà que confia en ell pugui posar en marxa un projecte. L’eterna espera és aquí el tema essencial d’aquesta recopilació gairebé bressoniana de moments insignificants, que plegats, acaben oferint un collage vital molt revelador.

Els dies grisos

El film, que compta amb el suport d’Isabel Coixet a la producció, aconsegueix captar la solitud i la melancolia d’un personatge que captiva l’espectador per la seva mescla de candidesa i desorientació. A aquesta complicitat hi contribueix la bona tasca de Guillermo Pfening, que carrega sobre les seves espat- lles la pel·lícula amb una naturalitat exemplar.

Les mentides a la mare i els amics sobre el seu dia a dia a la ciutat poden fer pensar en la possibilitat d’un gir psicopàtic en el darrer acte, en la línia de Taxi Driver (1976), però Solomonoff té clar que aquesta no és la pel·lícula que vol fer. Més enllà de l’aparença de relat naturalista, gairebé transparent, el film commou l’espectador per la capacitat que aquest té d’observar les petites decepcions de la vida, les aventures infructuoses, els moments banals que ens recorden les pròpies limitacions.

NADIE NOS MIRA

●●● ●●

DIR.: JULIA SOLOMONOFF. GÈNERE: DRAMA. INT.: GUILLERMO PFENING, CRISTINA MORRISON, ELENA ROGER, PAOLA BALDION, RAFAEL FERRO, MARINA ARTIGAS. PAÍS: ARGENTINA. ANY: 2017. DUR.: 102 MINUTS.