El Japó, després de la guerra
LA FUNDACIÓ MAPFRE DEDICA UNA GRAN RETROSPECTIVA AL FOTÒGRAF NIPÓ SHOMEI TOMATSU
Shomei Tomatsu va arribar a Nagasaki l’any 1960 amb l’objectiu de fotografiar les conseqüències que patien els supervivents de la bomba atòmica, llançada per les forces nord-americanes sobre aquesta població quinze anys abans, durant la Segona Guerra Mundial. Amb molta timidesa i amb una certa por, per no ferir els sentiments d’aquelles persones, es va apropar a les lesions ia les cicatrius del desastre i va aconseguir retratar-lo amb la distància justa. Les fotografies, moltes centrades en l’impacte de les bombes sobre els objectes, són colpidores.
La Fundació Mapfre les destaca a la mostra Shomei Tomatsu, la primera a l’Estat espanyol per abordar la trajectòria d’aquest fotògraf japonès, una figura “capdavantera, avantguardista i innovadora”, segons explica Juan Vicente Aliaga, comissari de l’exposició, i que es va convertir en una gran font de documentació de la postguerra nipona.
Compromís amb la realitat
El recorregut, a través de 180 fotografies, moltes de les quals provinents del Tokyo Photographic Art Museum, permet copsar “la petjada i la influència”, segons Aliaga, que la cultura nord-americana va tenir al Japó a causa de l’ocupació militar, i evidencia la posició especialment crítica de Tomatsu sobre aquesta. Va dedicar sèries fotogràfiques als veterans de guerra i va recórrer el país, des del nord fins a Okinawa, per retratar la vida dels soldats instal·lats a les bases nord-americanes, molts d’aquests especialistes a humiliar la població, majoritàriament la femenina. “El nombre de dones violades era esfereïdor”, diu Aliaga.
Fotògraf autodidacte, To- matsu també va captar, als anys seixanta, els enfrontaments violents entre policia i estudiants, que protestaven contra la Guerra del Vietnam, la militarització i la massificació de les universitats. I va ser molt escèptic amb la modernitat del país i el conegut miracle japonès, mentre documentava paral·lelament certes tradicions nipones.
No és fotoperiodisme
Tot i estar vinculat al realisme fotogràfic, Tomatsu “no mostrava la realitat de manera literal”, explica Aliaga. La seva mirada juga amb els plans picats i contrapicats, amb els angles reduïts, etc. “Sovint mostra elements estranys, incontrolables, que fan difícil percebre quin és l’objecte que ha retratat”, afegeix. Un llenguatge personal i uns recursos estilístics que marquen la diferència amb el fotoperiodisme però que sempre ens transporten al Japó.
SHOMEI TOMATSU
CASA GARRIGA I NOGUÉS. C/ DIPUTACIÓ, 250. BARCELONA. FINS AL 16/9. DL., DE 14 A 20H; DE DT. A DS., DE 10 A 20H; DG., D’11 A 19H. PREU: 3€. • Fundacionmapfre.org