Un gall dindi a Chinatown
JORDI BOSCH ES CONVERTEIX EN PATRIARCA FAMILIAR I ENS FICA DE LA MÀ DEL DIRECTOR MARIO GAS A UNA CELEBRACIÓ D’AQUELLES EN QUÈ NOMÉS RIUS PER NO PLORAR
Ja sabeu que apropar-se a la zona gastronòmica del barri xinès de qualsevol gran ciutat anglosaxona
(a Barcelona, algun establiment aïllat ha començat a implantar aquest costum) implica topar amb saborosos ànecs lacats penjats ben a la vista per obrir la gana. Però la tradició és la tradició. I encara que ara visquis al cor de la Chinatown de Nova York, i encara que el força més insípid gall dindi no pugui competir ni de lluny amb les delícies de l’ànec, als Estats Units seria impossible concebre un Dia d’Acció de
Gas, Andújar, Castell, Bosch, Serrat i Gil: una colla d’humans capaços de fer-nos riure amb els seus terrors íntims. Gràcies sense servir a taula gall dindi ben farcit.
Més encara si esperes la visita de la teva tirant a tradicional família, que ve de lluny per celebrar la festa amb tu i conèixer el pis en què t’has instal·lat en companyia de la teva parella. I que, a sobre, no està gens contenta amb la decisió que has pres allunyant-te tant d’ella i oblidant-te fins i tot de la religió que et va ensenyar.
Aquest és el cas de la Brigid. I no deixa de ser significatiu que aquest personatge de ficció i la seva família provinguin de Scranton, Pennsilvània. Precisament, la mateixa població on va néixer Stephen Karam, el jove autor d’una obra convertida fa poc més de dos anys en la gran sensació de la temporada teatral novaiorquesa: no tothom pot presumir d’haver