La sorpresa de l’Índia
NETFLIX L’ENCERTA AMB JUEGOS SAGRADOS, LA SEVA PRIMERA PRODUCCIÓ A L’ÍNDIA: UNA HISTÒRIA DE CRIM I CORRUPCIÓ QUE S’HA CONVERTIT EN LA SÈRIE SORPRESA DE L’ESTIU
L’estiu sempre ha estat una època tradicionalment pesada per als addictes a les sèries. Amb les ficcions favorites de vacances i un descens notable en el nombre d’estrenes, és difícil trobar alguna cosa per fer passar la calor. El 2016 vam tenir la sort que s’estrenés Stranger Things i el 2017 va ser extraordinàriament intens gràcies a presència de Joc de trons, que va estrenar la nova temporada en un període poc comú per a una sèrie de la seva categoria. Però, què passa el 2018? La sèrie més esperada és, de llarg, Castle Rock, però encara falta perquè s’estreni. Mentrestant, ens podem desesperar o donar una oportunitat a sèries que no tenen grans noms al darrere però que potser resulten interessants. Efectivament, el descans de l’estiu permet que títols que durant l’any passarien desapercebuts, ara aconsegueixin cridar l’atenció dels aficionats serièfils. Això és el que ha passat amb Juegos sagrados, una producció de Netflix que ha sorprès positivament per la seva bona factura
La sèrie es basa en una novel·la inspirada, en part, en fets reals del món criminal de Bombai. visual i per un estil bastant similar a Narcos. La Narcos de Bollywood
La sorpresa prové, en part, del seu origen. És la primera producció original de Netflix a l’Índia, i no estem acostumats a veure sèries provinents d’aquesta part del món. Juegos sagrados té a favor seu els diversos escenaris de Bombai, i tan aviat ens hi veiem envoltats de trànsit al laberint urbà de la capital del Bollywood com ens endinsem en la jungla i travessem un riu amb aigua fins als genolls. En aquest sentit, Juegos sagrados s’assembla força a Narcos. Com a la sèrie ambientada a Colòmbia, la cultura i la política del país hi tenen un paper molt important i formen constantment part del context de la història. Per acabar de lligar la comparació, aquest context sovint es presenta en forma de flashback amb veu en off, la d’un traficant i criminal anomenat Gaitonde que explica la seva història a un detectiu de policia en hores baixes, Sartaj, que intenta saber què està passant seguint les pistes del relat, que es va dosificant amb astúcia, episodi a episodi. Violència i tradició
Aquest relat establert pel criminal serveix a la sèrie per anar construint un univers intricat en què intervenen traficants, policies corruptes, guerrilles, estudiants universitaris i productors de Bollywood. La idea és fer un retrat de la violència al país i les seves connexions amb tots els estaments, així com la relació amb la història política i social del país. Es parla del sistema de castes, del paper de la religió, de Gandhi… Temes que ja tracta la novel·la en què es basa la sèrie i que va publicar Vikram Chandra el 2006 després d’una dècada de documentació en què l’autor va aconseguir entrar en contacte amb el món criminal de Bombai. Això garanteix la versemblança de moltes escenes que semblen ficció, com el sistema de seguretat amb càmeres del criminal al primer episodi, però que l’autor va veure en persona. Al mateix temps, introdueix elements fantàstics més propis del realisme màgic, com ara un guepard que surt al segon episodi i que sembla tret d’un conte oriental. El resultat és una barreja interessant, prou singular per cridar l’atenció dels espectadors curiosos que busquin una sèrie diferent.