‘Maremar’, un drama cantat a cappella
DAGOLL DAGOM ASSAJA EL SEU NOU ESPECTACLE AL POLIORAMA, UNA REFLEXIÓ SOBRE LA IMMIGRACIÓ
Dagoll Dagom ja prepara la seva primera aventura shakespeariana, Maremar, un espectacle amb música i lletres inspirades en l’obra de Lluís Llach i amb el drama dels refugiats com a teló de fons.
Per a aquest nou espectacle, el director Joan Lluís Bozzo i el seu equip han treballat amb el text de William Shakespeare Pèricles, el príncep de Tir, una de les peces menys representades del dramaturg i que no s’ha vist mai a Catalunya. El príncep Pèricles
L’obra comença quan una nena en un camp de refugiats plora desconsoladament perquè ha perdut els seus pares i troba un personatge fantàstic que li explica l’antiga història de Pèricles per consolar-la.
El personatge li relata com l’heroi ha de fugir del seu poble, perseguit per les ordres del maligne governador d’Antíoc, i com s’enamora de Thaïsa, la filla del rei de Pentàpolis. Una història protagonitzada per la mar Mediterrània i una gran metà- fora sobre la vida d’una nena refugiada, plena de pèrdues i naufragis, però que recupera l’esperança de trobar de nou els seus pares, gràcies al relat d’un desconegut. Nou joves actors
La companyia d’aquesta nova proposta està formada per nou joves actors que ja estan treballant per obrir la temporada al Teatre Poliorama el pròxim 26 de setembre. Són els encarregats de donar vida als més de 30 personatges que apareixen a l’obra i també de crear les harmonies i les melodies de l’espectacle, acompanyant-se dels ritmes i percussions que ells mateixos han d’executar. Tot un repte.
El director musical, Andreu Gallén, ha creat atmos- feres melòdiques a partir dels temes de Lluís Llach, amb cançons a cappella, és a dir, veus sense acompanyament musical, mentre que la coreògrafa Ariadna Peya aconsegueix que els espectadors visquin viatges, naufragis i pèrdues gràcies a la dansa i el moviment.
Maremar promet ser la gran producció de la pròxima temporada, un cant a l’amor familiar i una reflexió sobre el drama que assola els camps de refugiats i el patiment d’una població que fuig de la guerra i la fam.