Duel de tramposos

EL DIRECTOR DANIEL MONZÓN ( CELDA 211) TORNA A LA COMÈDIA AMB UN FILM AMB VOCACIÓ CLARAMENT COMERCIAL QUE COMPTA AMB LUIS TOSAR EN UN REGISTRE CÒMIC POC HABITUAL

Després de tres thrillers intensos com La caja Kovac, El niño i, sobretot, Celda 211, la seva millor proposta fins ara, Daniel Monzón ha decidit tornar a un terreny que no li és aliè: el de la comèdia. Seva era El robo más grande jamás contado, una desimbolta i alhora intel·ligent proposta sobre uns lladres de pa sucat amb oli, com uns fills putatius dels de la magistral Rufufú de Mario Monicelli, immer- sos en una empresa que els supera, que no és altra que robar el Gernika de Picasso. Sobre lladres, encara que aquí hauríem de parlar més aviat d’estafadors, també va Yucatán, un film de clara vocació comercial, com tots els que tenen el suport del grup mediàtic que hi ha al darrere, però que, al contrari de bunyols com Ocho apellidos vascos i la seva encara més horrorosa continuació ambientada a Catalunya, conté elements suficients per conside- rar-la una més que correcta pel·lícula que aconsegueix de manera neta el seu objectiu: fer passar una bona estona a l’espectador sense que aquest passi vergonya aliena.

El capità Monzón

Amb la pel·lícula Yucatán, Monzón i el seu còmplice habitual, el guionista Jorge Guerricachevarría, entren al grup de les boat movies agafant com a escenari principal un creuer on viatgen Lucas i Clayderman, dos autèntics professionals de l’engany que acostumen a actuar en creuers de luxe i que havien compartit moltes experiències en el passat, però que ara estan a matadegolla a causa d’una dona.

Tots dos pretenen fer el cop de la seva vida durant un creuer entre Barcelona i Cancun, amb escala al Marroc, Tenerife i el Brasil, però s’ho han de treballar molt i han de rebre molts cops, la majoria baixos, si volen acon- seguir el seu objectiu. Amor, diners i engany rere engany són el leitmotiv d’aquesta cinta que a simple vista podria semblar, més que un episodi allargat de Vacaciones en el mar, un anunci de Costa Cruceros, però per sort no té un capità Schettino que enfonsi el vaixell. Bàsicament perquè el capità Monzón coneix molt bé l’ofici de narrar històries i no ha abandonat mai el seu bon gust a l’hora d’explicar-les.

Amb tots vostès, Joan Pera

Prenent com a referència el Hollywood daurat, sigui en la seva vessant de comèdia d’enganys, amb la més gran de totes, El cop, com a referent bàsic; de l’screwball comedy clàssica més heterodoxa, amb el triangle Tosar-De la Serna-Cayo, i del musical –atenció al número del començament–, Yucatán sap jugar les seves cartes alhora que dignifica el gènere, darrerament depauperat a causa de nyaps fílmics com els citats unes línies més a munt.

Potser la seva durada, que s’apropa a les dues hores, o la prescindible presència de l’argentí Rodrigo de la Serna, un actor per qui aquest modest cronista no sent precisament admiració, poden jugar en contra seva; però en canvi Tosar compleix amb escreix en un paper còmic a què ens té poc habituats, i sobretot, la pel·lícula ens regala el millor treball d’un esplèndid actor que fins ara no havia disposat d’un paper en cinema a la seva altura: Joan Pera. A banda del seu domini, de tots conegut, del registre còmic, descobrim un intèrpret que sap tocar-nos la fibra amb un treball que de ben segur tindrà la seva recompensa amb un Goya més que merescut com a homenatge a un còmic de raça.

YUCATÁN

wwww

DIR.: DANIEL MONZÓN. GÈNERE: COMÈDIA. INTÈRPRETS: LUIS TOSAR, RODRIGO DE LA SERNA, STEPHANIE CAYO, JOAN PERA, GLORIA MUÑOZ, ALICIA FERNÁNDEZ. PAÍS: ESPANYA. ANY: 2018. DUR.: 110 MIN.

w