Merlets i avellanes
PRESIDINT UN BONIC TERRITORI, QUE ENCARA AVUI ÉS BEN DESCONEGUT, HI TROBAREU EL CASTELL DE BRUNYOLA, CORONANT EL POBLE I ENVOLTAT DE SUREDES, PINEDES I MOLTS CAMPS D’AVELLANERS
Els castells catalans han estat la clau del repoblament a tots els racons de la nostra terra i de la conformació de petits i grans nuclis. Testimonis muts dels successos ocorreguts al seu voltant, avui esdevenen amfitrions de tot allò que els envolta. La visita al castell de Brunyola és el motiu perfecte per conèixer aquest racó de món que conformen el municipi de Brunyola i Sant Martí Sapresa. Si hi aneu a l’octubre, gaudireu d’aquesta atractiva combinació entre avellanes i merlets. Merlets mil·lenaris
Quan coroneu les quatre cases de Brunyola arribareu al castell, i us trobareu davant una construcció d’estil gòtic bastida entre els segles XIV i XV a partir d’una fortalesa del segle XII, de la qual podreu distingir alguns panys de paret a la façana principal. La disposició de les pedres en opus spicatum ( en forma d’espina de peix o d’espiga) assenyala l’aprofitament d’una construcció que és dos segles més antiga.
De l’època gòtica és també la nova construcció adossada al casal antic, la muralla amb les quatre torres cantoneres i l’església de Sant Fruitós, que abans quedava fora del recinte emmurallat i que amb la reforma va passar a intramurs.
El 1427 queda molt afectat per un terratrèmol, però es reconstrueix ràpidament. Adquireix un gran protagonisme en la primera Revolta Remença, el 1462, quan el comte de Pa- llars hi destina cent soldats per fer front als pagesos insurrectes i atacar Girona. Al segle XIII se n’enderroca part de la muralla i una torre cantonera i s’amplia l’església de Sant Fruitós, aprofitant una de les torres per al campanar.
La Guerra del Francès també passa factura al castell. El que en queda és convertit per a l’ús agrari i com a ajuntament i escola. La recuperació li ha re- tornat la fisonomia castellera gràcies als merlets i altres elements defensius. Nissagues de la baronia
Els primers documents del castell són del 1106, quan el comte-rei Ramon Berenguer III el dona al seu súbdit Gerald Ponç, vescomte de Cabrera. Després, l’any 1116, el vescomte el concedeix als cavallers Vilademany com a feudataris.
El castell va canviant de mans i senyors fins que els Cabrera, propietaris directes, el venen a Guillem Gaufred, tresorer de la catedral de Girona. Aquest, quan mor el 1292, el deixa en testament a una institució de beneficència: la Pia Almoina del Pa i de la Seu de Girona. Quan desapareix la Pia Almoina l’any 1776, totes les seves pertinences passen a l’Hospici, que es converteix