La transformació de Cassel

Les imatges inicials mostren la crisi existencial de Gauguin, i també la recança de la seva dona a emprendre l’aventura. El rostre atrotinat i la mirada cansada del sempre solvent Vincent Cassel són el vehicle ideal per expressar aquest sentiment de torbació.

L’actor és, de fet, una de les raons de ser principals del film. La càmera el segueix una vegada i una altra mentre es relaciona amb els natius i deambula per un entorn que el director de fotografia Pierre Cottereau filma sense artificis (i sense imitar les tonalitats dels quadres), al ritme malenconiós de la música de Warren Ellis.

Quadern de viatge

Deluc i tres guionistes més adapten de manera lliure els diaris de l’artista (que ja era un narrador poc fiable), en una crònica que passa de puntetes per aspectes que avui es consideren censurables (la Tehura, la noia amb qui va mantenir una relació, tenia només tretze anys quan va conèixer el pintor).

La pel·lícula és, més que un relat històric, una crònica sensorial sobre l’obstinació de l’artista francès. Com ja va demostrar recentment el Rodin de Jacques Doillon, és difícil mostrar el procés de creació en una pantalla; per això el film mira d’evitar l’ampul·lositat, en favor de l’apunt de viatge.

GAUGUIN: VIAJE A TAHITÍ

●●● ●●

DIR.: EDOUARD DELIC. GÈNERE: DRAMA BIOGRÀFIC. INT.: VINCENT CASSEL, TUHEÏ ADAMS, MALIK ZIDI, PUA-TAÏ HIKUTINI, PERNILLE BERGENDORFF, MARC BARBÉ, PAUL JEANSON, CÉDRIC EEKHOUT, SAMUEL JOUY. PAÍS: FRANÇA. ANY: 2017. DUR.: 102 MINUTS.