El doctor que triomfa

LA SÈRIE THE GOOD DOCTOR ESTÀ SENT UN ÈXIT INESPERAT PER A TELE-5, I FINS I TOT GUANYA PROGRAMES COM OPERACIÓN ARA SE N’ESTRENA LA SEGONA TEMPORADA A AXN

L’excèntric metge Shaun Murphy s’ha guanyat el cor dels espectadors televisius. Per molt que les sèries estiguin de moda, els últims anys la televisió tradicional, la que s’emet en obert, havia estat relativament aliena a aquest fenomen. Les noves sèries internacionals que s’estrenaven a les cadenes generalistes sovint tenien poc a fer davant de talent shows, realities, sèries nacionals i altres formats del prime time. És per això que l’èxit de The Good Doctor ha agafat la indústria per sorpresa. Sembla que fins i tot a la seva cadena, Tele-5, no acabaven de creure en un producte que van començar emetent en tandes de dos episodis i que han acabat dosificant a un capítol setmanal, veient els resultats que estava obtenint, arribant a aplegar gairebé 4 milions d’espectadors (un 26,3% de quota de pantalla) les nits de dilluns. Veient l’èxit, a Tele-5 van canviar la sèrie als dimecres per fer mal a l’estrena d’OT 2018 a La 1, i ho van aconseguir. La sèrie que protagonitza Freddie Highmore va guanyar el debut de la nova edició del talent en una jugada sorprenent. I, mentre Tele-5 acaba d’emetre la primera temporada, els dimecres, a AXN estrenen la segona temporada dimarts vinent. Però, què té aquesta sèrie per tenir tant d’èxit? Dos tipus de públic

Podríem dir que la clau de l’èxit és que The Good Doctor pertany a un tipus de sèrie d’episodis autoconclusius, que és el que tradicionalment ha funcionat a la televisió en obert, i que són l’antítesi de la revolució d’HBO i Netflix. Només cal recordar l’èxit que van tenir en el seu dia Housea Cuatro o C. a Tele-5, i també el fracàs d’audiència que va ser la famosa

quan es va emetre a TVE per visualitzar aquesta dicotomia que mostra dos tipus d’audiència. La que vol ficcions amb un alt component serial, que fonamentalment és jove i que actualment recorre a serveis de pagament per nodrir-se de ficcions, i la que vol sèries autoconclusives, amb menys exigència a l’hora de seguir les trames, que sol ser un públic d’edat més avançada que mira els canals en obert. Són dos públics que poden ser coincidents però que viuen essencialment separats, cosa que explica que Joc no rutllés quan es va emetre a Antena 3 i que, en canvi,

sigui una victòria per a Tele-5. Un doctor especial

La recepta de The Good Doctor està formada per tres elements que han tingut bons resultats, sovint, en les sèries de televisió dirigides a un públic generalista. Per començar, es tracta d’un drama mèdic, un gènere que sempre ha tingut una bona acollida, aquí, siguin sèries nord-ame- ricanes, com Urgencias o A cor obert, o sèries nacionals, com Hospital Central. En segon lloc, el protagonista, el doctor Shaun Murphy, es defineix per la singularitat de tenir la síndrome de savant (una combinació d’autisme i capacitats extraordinàries en un camp concret, en aquest cas, la medicina).

Variacions d’aquest model, encara que no s’identifiquin directament amb la síndrome, les trobem en personatges d’èxit com Sheldon Cooper o el doctor House, d’un altre drama mèdic que va crear David Shore, guionista que també és al darrere de The Good Doctor (tot i que no és una creació pròpia, ja que està basada en una sèrie coreana). I, en tercer lloc, té com a matèria primera casos episòdics que sovint acaben bé, deixant en els espectadors una sensació de confort que sempre ha funcionat en les formes de ficció televisiva més tradicionals.

ALL AMERICAN

Els seguidors de la recordada

segurament se sentiran com a casa amb aquesta sèrie adolescent sobre un jugador de futbol nord-americà d’una família humil que és reclutat per jugar en un equip de Beverly Hills. La nova sèrie vol combinar esport, conflictes socioeconòmics i trama romàntic basant-se en la vida del jugador professional Spencer Paysinger. És una sèrie de The CW que aquí estrena HBO España dijous vinent.