TEMPORADA ALTA. FESTIVAL DE TARDOR DE CATALUNYA

Ja el tenim de tornada: al llarg dels dos pròxims mesos (la festa escènica va començar la setmana passada, amb la recuperació de joies com Las tribulaciones de Virginia i Isabella’s Room; espero que no us les perdéssiu), Girona, Salt i totes les poblacions que es converteixen en subseus del festival –enguany s’hi ha afegit Sant Feliu de Guíxols– acolliran fins a 97 propostes que ens mantindran l’agenda molt ocupada. Però abans d’entrar de ple en la festa teatral, hi ha un parell de coses en què el Temporada Alta i el seu director, Salvador Sunyer, volen insistir i que queden clarament reflectides en la suculenta programació festivalera. La primera és que s’ha de fer país. Que, traduït en termes escènics, significa que cal donar suport de totes totes a la creativitat local: 58 dels espectacles programats (i sovint coproduïts) tenen autoria catalana. I cal connectar aquesta creativitat autòctona amb la forana. Aquí teniu com a exemple el Lluís Homar de La néta del senyor Lihn, un monòleg entorn de l’exili dirigit pel mestre belga Guy Cassiers. O l’argentí Claudio Tolcachir posant en escena la versió catalana de la seva obra més emblemàtica, l’esplèndida L’omissió de la família Coleman.

L’altra cosa que el TA ha volgut remarcar més que mai és que els creadors de la seva programació no hi ha qui els pugui fer callar. Hi ha coses que de tan normalitzades com semblen no t’adones de la facilitat amb què es poden perdre fins que les has perdut. I, al llarg del darrer any, s’ha fet evident que la llibertat d’expressió és quelcom ben fràgil: ara hi és i ara algú altre te n’ha privat o t’ha ficat la por al cos a l’hora de fer-ne ús, no sigui que en surtis malparat. La creació col·lectiva Calla, Hamlet, calla parteix, precisament, del monòleg més cèlebre del príncep shakespearià per preguntar-se fins on arribaríem per defensar aquesta llibertat quan els poders la tipifiquen com a delicte. Ja ho diu Salvador Sunyer Vidal, creador del vídeo promocional del festival, com sempre sorprenent, en el qual Amaia canta al seu estil el tema Yo soy rebelde, popularitzat al seu moment per Jeanette: “Ara ens adonem atònits que aquest país ja no és aquell on l’Albert Pla de la pel·lícula Airbag podia cantar aquesta cançó vestit de capellà en un prostíbul”.

Passant el filtre

Els grans festivals –i aquest és, sens dubte, el més gran dels festivals escènics que se celebren a casa nostra i, de fet, a tot l’Estat– ja no saben què inventar-se per facilitar-nos la feina a l’hora de seleccionar propostes que s’adeqüin als nostres gustos. I enguany, al TA s’han inventat una divisió per filtres que us ajudarà a moure-us de manera ben senzilla pel seu web.

El filtre A és ideal per a mitòmans; hi trobareu les cares més conegudes, des d’Emma Vilarasau, Carmen Machi, Bruno Oro o Julio Manrique, fins a (per parlar d’un apartat musical que també inclou el gran Jay-Jay Johanson) Rosario i Sílvia Pérez Cruz.

El filtre B està destinat a qui vulgui entrar de ple en la personalitat del festival mitjançant aquella mena de creadors que en defineixen en gran mesura el caràcter: deixant de banda els amics internacionals (ja ens n’ocuparem), aquí teniu Sergi Belbel dirigint la Kassandra de l’omnipresent Sergio Blanco: tota una prova de foc per a Elisabet Casanovas. O La Calòrica, que sense deixar de fer comèdia passa de les mosques de la reeixida Fairfly (també programada) a Els ocells d’Aristòfanes amb la intenció de desmitificar una mica la mitificada democràcia. Quelcom que també entra dins les intencions d’Àlex Rigola, revisant molt lliurament l’Ibsen d’Un enemigo del pueblo (Ágora). Per cert, que Rigola s’ha proposat visualitzar-nos de la manera més contundent possible la violència de gènere amb la instal·lació MACHO MAN.

Mili KK,

constant,

filtre D,

creadors

6-7,

filtre C,

la frivolitat:

La Festé,

Una lluita

talents

Génesis 6,

filtre E. DIVERSOS ESPAIS DE GIRONA I SALT. DATA: FINS AL 10 DE DESEMBRE. TELÈFON: 972 402 004. PREU: SEGONS L’ESPECTACLE. CONSULTEU HORARIS I PREUS AL WEB. 15% DE DESCOMPTE.

Entradasdevanguardia.com

AL FESTIVAL TEMPORADA ALTA D’ENGUANY S’HA VOLGUT REMARCAR, MÉS QUE EN CAP ALTRA EDICIÓ, QUE ELS CREADORS I LES CREADORES NO HI HA QUI ELS PUGUI FER CALLAR