PATUFET, ON ETS?

Aureli Capmany va néixer el febrer del 1868 al barri del Born, fill d’un matrimoni de nouvinguts a Barcelona que regentaven un botiga i un obrador de cistelleria. Va tenir la ciutat a l’abast des del seu domicili de la Rambla: l’Orfeó Català, el Liceu, la parròquia del Pi, la plaça de Sant Jaume... Potser per això va tenir una funció tan cabdal en la cultura i la difusió del folklore català.

Enguany es commemora el 150è aniversari del seu naixement amb activitats com la mostra Patufet, on ets?, que ha estat comissariada per Montserrat Garrich, responsable també de l’Any Capmany.

Dedicació a la infància

La mostra, dividida en deu apartats, s’inicia amb una pinzellada sobre la seva biografia: els orígens familiars, la seva tasca com a activista cultural, i també com a mestre i arxiver. De fet, va treballar a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, que actualment conserva documentació seva.

El segon apartat es dedica íntegrament a la publicació infantil En Patufet, sens dubte, un dels grans projectes de Capmany. El gener del 1904 en va sortir el primer número, que valia cinc cèntims i que a la portada –a la imatge– ja ens avisava que en Patufet faria “una entremaliadura cada setmana”. Capmany en va ser Portada del primer número de la revista infantil En Patufet. l’editor, director, redactor i administrador i la publicació, la primera en català dirigida als més menuts, va mantenir sempre la voluntat d’en- tretenir “tot formant i educant”. A la revista no hi faltaven seccions dedicades a la música i a les rondalles, titulades Cansonetas i Rondalletas, respectivament, dos exemples del pes que la cançó –va publicar el Cançoner popular, amb més de cent cançons il·lustrades pels millors dibuixants de l’època– i els contes i romanços van tenir en la seva vida, tal com s’explica al tercer i al quart apartat de la mostra. A banda de publicar rondalles i de parlar-ne en nombroses conferències, Capmany també va ser un gran contacontes, amb unes

L’amor per Barcelona

El recorregut continua amb la dansa i amb l’Esbart de Dansaires, del qual va ser fundador l’any 1907, i posteriorment amb les festes, els costums i el folklore, que van ocupar tota la vida del barceloní. De fet, l’any 1951 va reunir tot aquest saber al Calendari de llegendes, costums i festes tradicionals catalanes. També va prestar atenció als jocs i a les joguines, que va emprar en la seva tasca de mestre a la Casa de la Maternitat i Expòsits de la Diputació de Barcelona, com també en altres centres educatius.

Els darrers apartats de l’exposició ens remeten a la seva passió per la història de Barcelona, que el va dur a publicar una llista de textos en què estudiava els monuments, l’urbanisme, les fires, etc. També va escriure sobre la història dels gremis, les confraries i les associacions professionals, amb una referència especial a rams com el tèxtil i la pastisseria. I va demostrar un gust especial per les arts escèniques, ja fos teatre o titelles. Un llegat molt enriquidor per als catalans, petits com en Patufet o grans. PALAU ROBERT. PG. DE GRÀCIA, 107. BARCELONA. FINS AL 20 DE GENER DEL 2019. DE DL. A DS., DE 9 A 20H; DG., DE 9 A 14.30H. PREU: GRATUÏT.

• Palaurobert.gencat.cat