Impecable professionalitat

Encara que Wallander i companyia fa dècades que resolen casos, el noir nòrdic va transcendir més enllà de les fronteres escandinaves gràcies a Stieg Larsson i la seva trilogia Millennium. Especialment perquè mostrava que no tot són flors i violes, a les societats del nord d’Europa: països coneguts per ser exemples de l’estat del benestar podien tenir dins de la societat individus capaços de cometre crims que farien empal·lidir el John Doe de Seven. Novel·les amb flaire de best-seller que, moltes, han tingut una lògica translació al cinema o a la televisió, com és el cas de la sèrie de llibres Los casos del Departamento Q, creada pel danès Jussi Adler-Olsen, que a l’Estat espanyol va començar a publicar-se a l’inici d’aquesta dècada i que es va convertir en pel·lícules amb els potents títols de Misericordia, Profana- ción i Redención. I ara hi hem d’afegir un nou lliurament: Expediente 64.

La mort rere una paret

Ens tornem a trobar amb aquesta atípica parella d’agents; un d’ells, el detectiu Carl Mørck, poc empàtic, de caràcter agre i indomable, i l’altre, Hafez al-Assad, d’origen àrab, que es dedica, amb l’ajuda d’una metòdica ajudant, a resoldre antics casos, a l’estil Caso abierto. Després d’una arrencada des del passat en forma de pròleg amb Frank Sinatra sonant de fons, la trama es desencadena després de l’esfereïdor descobriment per part de dos obrers, després de picar una paret d’un antic pis de Copenhaguen: tres cadàvers momificats asseguts al voltant d’una taula rodona i un quart seient buit. Malgrat l’oposició del seu cap, Mørck i Assad es fan càrrec del cas, que els portarà a descobrir que va més enllà de la terrible tro- balla. I és que, a diferència de la novel·la, on es fa esment a un partit polític que defensa idees racistes, aquí apareix una mena d’heterodoxa societat secreta que inclou des d’alts càrrecs del país, fins i tot la mateixa policia, fins a persones anònimes afins a la causa, i que promou les pràctiques eugenèsiques, és a dir, l’esterilització forçosa de dones fèrtils, especialment si són d’origen immigrant. Un fet, aquesta implicació més global, que, sens dubte, millora encara més les prestacions de la història: el missatge imposant-se a la trama eficaç. Malgrat el nou canvi de director, ara Christoffer Boe, els canvis en el terreny visual són pràcticament imperceptibles: es manté la fredor habitual impulsada des dels personatges, els escenaris i la trama mateix, i un estil sobri i funcional, entès, en aquest cas, en el bon sentit, per mantenir la maquinària ben greixada. Sí que és cert que en aquesta ocasió, a més de tenir la trama més llarga de les quatre pel·lícules, es deixen de banda els afers familiars de Mørck, es potencia el paper de l’ajudant femenina dels dos detectius, a qui fins ara no havíem vist sortir d’aquell soterrani, i els flash-backs aquí tenen encara una importància més cabdal. Tot un exemple d’impecable professionalitat que es devora igual que a les novel·les, amb la diferència que aquí tot està condensat en dues hores, i que ens demostra que és cert que allò d’amagar la pols sota la catifa i quelcom més, especialment quan té a veure amb el passat, es fa a tot arreu, i que, com va dir Shakespeare, alguna cosa fa pudor de podrit, a Dinamarca.

EXPEDIENTE 64: LOS CASOS DEL DEPARTAMENTO Q

●●●● ●

DIR.: CHRISTOFFER BOE. GÈNERE: THRILLER. INTÈRPRETS: NIKOLA J LIE KAAS, FARES FARES, NICOLAS BRO. PAÍS: DINAMARCA. ANY: 2018. DUR.: 119 MIN.

MORTAL ENGINES

●●●● ●

DIR.: CHRISTIAN RIVERS. GÈNERE: CIÈNCIA-FICCIÓ. INT.: HUGO WEAVING, HERA HILMAR. PAÍS: NOVA ZELANDA. ANY: 2018. DUR.: 128 MINUTS.

Cada cert temps, els grans estudis miren de captivar el públic amb algun film fantàstic que pugui ser l’origen d’una nova saga. El darrer intent porta el segell del reeixit Peter Jackson. El neozelandès, fan de la novel·la original de Philip Reeve, coescriu i coprodueix aquest gran espectacle que presenta un futur distòpic. El film combina aspectes de ‘Star Wars’ i ‘Mad Max’ amb una atractiva estètica ‘steampunk’, però, malauradament, el guió rutinari, amb una successió d’escenes d’acció més aviat previsibles, no està a l’altura de les expectatives dels fans del director dels films d’‘El senyor dels anells’.

MIAMOR PERDIDO

DIR.: EMILIO MARTÍNEZ-LÁZARO. GÈNERE: COMÈDIA ROMÀNTICA. INT.: DANI ROVIRA, MICHELLE JENNER. PAÍS: ESPANYA. ANY: 2018.

Després de l’èxit d’‘Ocho apellidos vascos’ (2014), Emilio MartínezLázaro torna a aliar-se amb Dani Rovira per facturar una altra comèdia romàntica, que descriu una història d’amor i guerra sentimental protagonitzada per en Mario i l’Olivia (Rovira i Michelle Jenner), acompanyats per un gat amb un nom molt significatiu: Miamor. En el moment de tancar aquesta edició, encara no hem pogut veure aquest fifififilm que promet revitalitzar la reeixida fórmula còmica dels films precedents, i que compta amb secundaris com Antonio Resines i Pablo Carbonell.

YULI

●●●●●

DIR.: ICÍAR BOLLAÍN. GÈNERE: DRAMA BIOGRÀFIC. INT.: CARLOS ACOSTA, SANTIAGO ALFONSO, KEYVIN MARTÍNEZ, EDISON MANUEL OLVERA, LAURA DE LA