Continua parlant-me, encara que no t’entengui
LLUÍS HOMAR ES DIVIDEIX EN TRES EN MANS DE GUY CASSIERS I DEMANA REFUGI A UNA CIUTAT EUROPEA DES DEL TEATRE LLIURE
Diu la dita popular que parlant la gent s’entén. I encara que de vegades les paraules també funcionen com a avantsala de la discussió, el cert és que quan hi ha moltes ganes de comunicar-se amb algú altre i la solitud pesa com una llosa, fins i tot la paraula que ens adreça un desconegut en una llengua que no entenem pot ser rebuda com el mannà que alimenta la nostra fam de contacte humà. Aquest és precisament el cas del senyor Lihn, el protagonista d’una novel·la que l’escriptor francès Philippe Claudel va publicar amb notable èxit l’any 2005. I que ara el creador belga Guy Cassiers ha transformat en el que ell mateix qualifica com “un projecte europeu”. Tal com ens recorda Cassiers, Europa ha estat sovint molt present en les seves propostes escèniques, sempre tan
ari! plenes, també, de grans estímuls videogràfics: només cal recordar els casos de Mefisto Forever o de la seva adaptació de Les benèvoles.
Doncs, i tornant al tema de les diferències idiomàtiques, Cassiers ha preparat una versió teatral de la història del senyor Lihn que –lluny de l’espectacle que fa gires internacionals sense canviar mai d’intèrpret– es podrà veure en cadascun dels països que participen en la seva producció interpretat en la seva pròpia llengua per un gran actor local. Quelcom que permetrà alhora treballar amb cada actor una visió culturalment diferent del text que s’està adaptant i de les problemàtiques que aborda.
El banc del meu amic
D’aquí uns mesos, tots aquests senyors Lihn amb orígens culturals diversos que també hauran aportat visions molt diverses sobre les
LA NÉTA DEL SENYOR LINH
DE PHILIPPE CLAUDEL. DIR.: GUY CASSIERS. INT.: LLUÍS HOMAR. TEATRE LLIURE MONTJUÏC. PG. DE SANTA MADRONA, 40. METRO: POBLE SEC (L3). TEL. 932 387 625. FINS AL 30/12. HORARI: DE DC. A DV., 20.30H; DS., 17.30 I 21H; DG., 18H. PREU: 15-29€. 15% DE DTE. Teatrelliure.com
•
qüestions que aborda el text, coincidiran en un escenari de París. Però abans que arribi aquesta estimulant trobada continental, aquí tenim el nostre senyor Lihn: un Lluís Homar a qui també li tocarà assumir funcions de narrador i transformar-se en aquest altre senyor Bark recentment enviudat que comparteix amb Lihn banc públic per fer petar la xerrada, encara que un no entengui res del que li diu l’altre.
Però això importa poc quan captes en la mirada de qui et parla les mateixes ganes de comunicar-te que tens tu, quan has deixat la teva terra per convertir-te en refugiat en una terra estranya, i quan al món no queda cap ésser viu que conegui el teu nom: la teva néta, l’única supervivent de la teva família, encara és massa petita per saber com et dius.
Tot això ens ho trobarem en un espectacle que, com tants d’altres de Cassiers (recordem les seves versions teatrals de l’Orlando de Virginia Woolf o d’El cor de les tenebres de Josep Conrad), encara que tinguí un únic intèrpret no s’assembla gaire a un monòleg, de tan ple com va d’imatges i sons que creen diàlegs constants.