Nostàlgia o descoberta
EL MUSEU DEL DISSENY RECUPERA 250 PECES PUBLICITÀRIES EN LLAUNA, CARTRÓ I RAJOLA D’ENTRE EL 1890 I EL 1950
Explica Pilar Vélez, comissària de la mostra El boom de la publicitat. Reclams de llauna, cartró i rajola. 1890-1950, que en conversar sobre aquesta exposició s’ha trobat amb alguns interlocutors, joves i no tant, que no havien sentit mai a parlar del Netol o del Nitrato de Chile. Un clar exemple de com determinats productes que durant anys han estat presents al carrer, gràcies a la seva representació publicitària, i en el dia a dia de moltes persones, s’han convertit en icones per a alguns però també en autèntics desconeguts per a d’altres. L’exposició, que acull des d’avui el Museu del Disseny de Barcelona, pretén acostar-nos a molts d’aquests béns d’ús quotidià a partir de la publicitat comercial que se’n va fer, des de final del segle fins a mitjan segle
Publicitat durable i de carrer
La peculiaritat d’aquesta mostra és que no recorre al cartell tradicional sobre paper, sinó que recull 250 peces publicitàries que fan servir altres suports, com la llauna, el cartró i la rajola ceràmica, materials més durables, pensats per col·locar damunt dels taulells, als aparadors de les botigues o a les façanes. Peces que s’han pogut conservar en col·leccions com la de Mateu Llinàs i Audet, que nodreix en gran part aquesta mostra. Seus són els cartells en llauna del paper de fumar Jean, amb un fumador d’inspiració cubista, de les pastilles per a la tos Tubed Homs i de l’esmentat Nitrato de Chile, amb l’enigmàtic genet.
“La majoria d’aquestes peces es van produir a la fàbrica d’origen italià G. de Andreis, situada a Badalona, en un edifici modernista que es coneixia com La Llauna, i que va funcionar entre el 1905 i el 1980”, diu Vélez. Es van produir mitjançant la tècnica de la cromolitografia, que ja es feia servir sobre paper, però que, aplicada en llauna, adquiria més brillantor i color i aconseguia reclams publicitaris més vistosos. “Industrialització, publicitat i cromolitografia formen un tripartit inseparable”, defensa la comissària. Aquesta tècnica també s’emprava en els car- tells de cartró retallat, o show cards, sovint fets a escala real i que convidaven a entrar als establiments, com el del paper de fumar Gol o el dels cafès La Marta, dibuixat per un habitual de la publicitat de l’època, Géza Zsolt.
Les peces de rajola ceràmica, per la seva banda, provenen del Museu de Ceràmica de Manises, que les va salvar, l’any 1997, de l’enderrocament de la fàbrica Francisco Lahuerta, una de les empreses especialitzades en la creació de rajoles decorades més importants de València. Hi veureu plafons ceràmics de marques com Rom Negrita i Agua de Solares, treballats amb la tècnica del tubat.
El relat d’una època
L’exposició s’organitza en dotze àmbits temàtics que corresponen a les indústries que més van créixer en aquell període d’entre el 1890 i el 1950: alimentació, begudes, paper de fumar, perfumeria i cosmètica, drogueria i neteja, etc. “Alguns productes ara ni existeixen i d’altres estan mal vistos”, apunta Vélez, i també menciona la presèn-