Essaouira, el refugi perfecte
Un fort vent alisi que revitalitza, despentina i porta olors de peix a la brasa, salnitre i espècies sol ser el comitè de benvinguda que rep el viatger que arriba a Essaouira. De soroll de fons, gairebé invariablement, el fort xivarri de les gavines. I de rebre viatgers en sap molt, la que va ser Mogador per als portuguesos. Hi arribaven caravanes de mercaders carregades de sal, vori –o esclaus– procedents de Tombouctou, de camí cap a Europa. Molt menys benvingudes eren altres visites, com les de pirates i corsaris, que van obligar a fortificar-la.
Les darreres dècades, són pintors, escultors, músics, surfistes i escriptors arribats de tot el món –predominen els francesos i els belgues– els qui s’han refugiat en aquesta ciutat que és a la vegada un rellevant port pesquer i un centre artesanal i turístic. Onades, inspiració o potser un mateix: cadascú hi busca alguna cosa, a Essaouira.
L’antiga Mogador és una alternativa molt refrescant a la densa i caòtica Marràqueix.
Molts visitants hi arriben des de Marràqueix, a 173 km, per passar-hi un dia d’excursió. La glopada d’aire fresc que suposa aquesta ciutat portuària i relaxada venint de la frenètica Ciutat Roja fa penedir més d’un de no fer-hi nit.
Despertar en un ‘riad’
Una jornada rodona a Essaouira pot començar despertant-vos en un dels molts riads amb encant i agafant energies amb un esmorzar abundant al pati o a la terrassa, amb creps amb mel i formatgets locals, pa berber, dàtils... i, sobretot, suc. I és que no sabem quin gust tenia el nèctar que alimentava els déus de l’Olimp, però es devia assemblar molt als fresquíssims sucs de taronja que es poden prendre aquí. L’oferta d’allotjament és abundant. Si sou uns enamorats de les piscines, Heure Bleue Palais, a la Medina, en té una a la terrassa amb vistes espectaculars. Riad Maison Du Sud, del segle i Dar Liouba, la casa d’un antic imam, són dos dels riads més cèntrics i recomanables.
El millor és oblidar el mapa –i no diguem el cotxe, que aquí només fa nosa– i llançar-se a recórrer la Medina, patrimoni de la humanitat per la Unesco des del 2001 i envoltada d’imponents portes de pedra ( babs). Aquí, el vent no bufa tan fort però es continua fent notar als carrerons plens de quadres de colors cridaners, on predomina l’estil fauvista, que contrasten amb els blancs i blaus i les portes llaurades de les cases del barri vell. Hi trobareu un munt de galeries d’art, perquè a la ciutat hi viuen importants escultors i pintors del país, i molts exposen al carrer. A tot arreu, carretes estirades per mules avancen entre la gent.
Orientar-s’hi és més fàcil del que pot semblar a primera vista. Des de Bab Doukkala, la porta nord, una sèrie de carrers van fins a la plaça central, Moulay Hassan, davant del mar, on trobareu un dels establiments més populars de la