Bevent del vell Hollywood

L’estrena d’It Follows, una de les millors propostes del cinema de terror dels darrers anys, ens va permetre descobrir un cineasta, David Robert Mitchell, que estava destinat a donar moltes tardes i nits de glòria a la parròquia cinèfila. Aquell elegant poti-poti reunia múltiples referències, però alhora trencava de manera premeditada i seriosa les normes del gènere. També destacava pel virtuosisme amb un exercici d’estil, on destacava l’ús proverbial de la profunditat de camp, els brillantíssims enquadraments, els elegants moviments de càmera i un ús magistral del so i dels efectes sonors. Per això, després d’aquest clàssic modern, aquesta mateixa parròquia esperava amb delit la pel·lícula següent. I la nova proposta de Mitchell no fa més que certificar el seu talent. Malgrat partir d’una premissa no excessivament original, Lo que esconde Silver Lake és una pel·lícula que no deixa de sorprendre’ns a cada pas, però sense perdre mai el control de la història. En Sam és un individu que supera la trentena i que no saps mai si és un supervivent o una mena de nini que forma part d’una generació descontenta amb el que li ha tocat viure: no té feina, no paga el lloguer i, per si això fos poc, té les hormones permanentment revolucionades. Aquí és on entra en escena la Sarah, una rossa misteriosa que li roba el cor i que un bon dia desapareix. La seva recerca el portarà des de festes fastuoses a coincidir amb el rei dels captaires de Los Angeles, que aquí es mostra com la ciutat dels somnis trencats, per descobrir aquest món del qual se sent alienat, encara que ho faci de manera involuntària.

Si It Follows bevia de la tradició del cinema de terror dels 80, aquesta prefereix emmirallar-se en el Hollywood dels 50, 60 i 70, barrejant Vértigo i Un largo adiós de Robert Altman, sense oblidar el Lynch de Mulholland Drive i el Hitchcock de La finestra indiscreta –el protagonista, en Sam ( Andrew Garfield), no deixa de ser un voyeur, com el personatge de James Stewart–. Un món on tot hi cap: missatges ocults, un assassí en sèrie de gossos, llegendes urbanes, un milionari desaparegut, sectes, groupies, prostitutes de luxe, revistes porno vintage i, per acabar-ho d’adobar, una conspiració per dominar el món.

L’era de la generació ‘millennial’

Marcat per referències constants a la cultura millennial – còmics, videojocs, música– i el retrat sense misericòrdia que fa de la cultura pop destinada a consumir-se com a xurros, i imbuït per un halo tràgic i alhora un soterrat sentit de l’humor, aquest neo-noir es mou contínuament entre la realitat i el malson, i, com a It Follows, l’escenografia és absolutament anacrònica, com treta dels anys vuitanta –els mobles, els cotxes, els aparells de televisió on es miren pellícules antigues, i, a més, no hi ha mòbils–. Una constant que es repeteix a l’hora d’oblidar-se de les explicacions i de les sortides de to sobtades. I malgrat tenir un final que potser no satisfarà tothom, perquè deixa massa interrogants oberts, el que importa no és tancar el cercle, sinó gaudir del camí assenyalat per un director que demostra una maduresa gairebé invisible i una valentia inusitada per anar més enllà del relat convencional i transgredir totes les regles possibles.

LO QUE ESCONDE SILVER LAKE

wwww

DIR.: DAVID ROBERT MITCHELL. GÈNERE: THRILLER. INTÈRPRETS: ANDREW GARFIELD, RILEY KEOUGH, CALLIE HERNANDEZ, TOPHER GRACE, JIMMI SIMPSON, RIKI LINDHOME. PAÍS: EUA. ANY: 2018. DUR.: 140 MIN.

wwwwww

DIR.: TRAVIS KNIGHT. GÈNERE: CIÈNCIA-FICCIÓ. INT.: JOHN CENA, HAILEE STEINFELD. PAÍS: ESTATS UNITS. ANY: 2018. DUR.: 114 MINUTS.

Ningú ho esperava, però el sisè (sisè!) lliurament de la saga ‘Transformers’ marca distàncies amb la cinta d’acció plena de batalles banals i destrosses innecessàries que acostuma a signar Michael Bay. El director Travis Knight aconsegueix reviure l’esperit de les velles produccions de la factoria Spielberg, en un film més sentimental i intimista, que treu suc de la particular relació entre una jove anomenada Charlie, que està a punt de fer 18 anys, i en Bumblebee, un robot ferit que es refugia en un dipòsit de ferralla. Aquest spin-off és, més que un altre blockbuster prefabricat, un saludable exercici de nostàlgia cinèfila.