La Vanguardia - Què Fem

Segones oportunita­ts

L’ADAPTACIÓ CINEMATOGR­ÀFICA DE LA NOVEL·LA DE NICK HORNBY ÉS COSINA GERMANA DE LA SEVA ALTRA GRAN NOVEL·LA, ‘ALTA FIDELITAT’

- BLAI MORELL

En la seva faceta com a escriptor, Nick Hornby sempre ha mostrat predilecci­ó pels personatge­s obsessius, sigui pel futbol o per la música, dues de les seves grans passions. Unes obsessions que acostumen a portar al desastre les relacions de parella: tant se val que sigui el propietari d’una botiga de discos que vol recuperar la seva ex ( Alta fidelidad), el professor de mitjana edat obsessiona­t amb el futbol i fan absolut de l’Arsenal d’Estadis febrils o el solter que només vol relacionar-se amb mares solteres perquè és més fàcil trencar-hi ( Un nen gran). A més, a banda dels seus fantàstics treballs com a guionista aliè a les seves novelles ( Una educació, Alma salvaje o Brooklyn), el seu passat com a periodista i crític musical li ha permès crear històries que aprofundei­xen en els vincles sense tenir la necessitat de subestimar el lector. Doncs bé, a Juliet, desnuda Hornby torna a reunir melodies i amor en la que podríem considerar una cosina germana d’Alta fidelidad, aquell maridatge fabulós entre música i cinema dirigit per Stephen Frears.

Un triangle peculiar

A totes dues les uneix una història romàntica, el fanatisme militant per la música i personatge­s immadurs, cadascun a la seva manera, a la recerca de la pròpia identitat. En aquest cas ens trobem amb la parella formada per l’Annie, responsabl­e d’un museu local en franca decadència, i en Duncan, un professor universita­ri obsessiona­t amb Tucker Crowe, una antiga estrella del rock indie desaparegu­da del mapa musical després d’haver publicat un àlbum titulat Juliet i a qui en Duncan ha dedicat una mena de blog-altar. El dia que arriba un sobre amb gravacions inèdites proporcion­ades per la discogràfi­ca del seu ídol, ella Voleu veure el tràiler d’aquesta pel·lícula? Seguiu les instruccio­ns que detallem al sumari! escolta el CD abans que la seva mitja taronja i no amaga la decepció que li provoca, cosa que escandalit­za en Duncan.

Així, l’Annie respon amb una crítica anònima al web argumentan­t la mediocrita­t de les gravacions. Llavors el mateix músic li escriu donant suport la seva opinió, i entre ells s’inicia una relació epistolar adaptada als nous temps digitals. En temps en què costa trobar una comèdia romàntica superior a la mitjana –la darrera que recordo és Una cuestión de tiempo (2013)–, Juliet, desnuda és una alenada d’aire fresc.

Desitjos i pors

Si bé transita per aigües tranquil·les i conegudes pel públic, està feta a base de convencion­alismes i arrisca poc en la posada en escena, aquesta versió transatlàn­tica de Tens un e-mail servida per Jesse Peretz, que abans de ser director va ser baixista de The Lemonheads, prefereix no doblegar-se als clixés del gènere i reverencia les eines de l’estructura narrativa més clàssica. Amb una lleugeresa agredolça, aquest relat sobre les segones oportunita­ts parla de desitjos insatisfet­s i pors que no han pogut vèncer uns personatge­s adults en crisi i construïts amb molt d’afecte. I d’un temps que els amenaça: a l’Annie, perquè encara té moltes coses per fer i propòsits sense complir; a en Tucker (Ethan Hawke), que s’adona que l’única manera de tirar endavant és fer front als errors comesos, i a en Duncan, que està atrapat en un futur on hi ha poc espai per a la maduresa i que tampoc es planteja tornar a ser l’home que va conquerir l’Annie. Una equació que funciona a la perfecció en un film honest i recomanabl­e al cent per cent.

JULIET, DESNUDA

●●●● ●

DIR.: JESSE PERETZ. GÈNERE: COMÈDIA. INTÈRPRETS: ROSE BYRNE, ETHAN HAWKE, CHRIS O’DOWD, KITTY O’BEIRNE, ALEX CLATWORTHY. PAÍS: EUA. ANY: 2018. DUR.: 97 MIN ●●●●●

DIR.: NABIL AYOUCH. GÈNERE: DRAMA. INT.: MARYAM TOUZANI, ARIEH WORTHALTER. PAÍS: MARROC. ANY: 2017. DUR.: 109 MINUTS.

Un sòlid fresc coral de la vida contemporà­nia a Casablanca, en què ressona el record d’un mestre que trenta anys abans es va veure obligat a abandonar l’ensenyamen­t del berber, signat per Nabil Ayouch, que ja coneixíem per la reivindica­ble ‘Much Loved’ (2015). A través del seguiment de personatge­s tan diferents com una dona teòricamen­t emancipada que

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain