Un personatge fosc

Amb La gran apuesta, Adam McKay volia reivindicar-se com a quelcom més que un director de comèdies esbojarrades al servei de Will Ferrell. Films que en realitat amagaven un polsim de crítica social i/o política que quedava soterrada per l’ofec dels riures i que, per desgràcia, aquí passen desapercebuts (algun dia parlarem de per què al nostre país la nova comèdia americana no té el predicament que es mereix). Sense abandonar el sarcasme i la ironia que caracteritzen el seu cinema, el director d’El reportero: la leyenda de Ron Burgundy parlava de la crisi econòmica que va esclatar el 2008, i de com uns quants van apostar contra el sistema i els bancs i a favor de la mateixa crisi en benefici seu. I ho feia amb diàlegs intel·ligents, solucions visuals i la introducció d’una jugada narra- tiva que li servia d’eina didàctica: el trencament de la quarta paret amb algun dels protagonistes adreçant-se al públic. Ara, amb El vicio del poder, s’ha disposat a passar a un altre nivell narrant la vida d’un dels culpables que s’arribés a aquella situació: el vicepresident de l’era Bush, Richard Cheney. Dick, per als amics. Com no podia ser d’una altra manera, venint de McKay, no es tracta d’un biopic habitual. S’hi descriu un dels polítics més controvertits de les darreres dècades, un buròcrata disposat a pujar escalafons i que, tot i la mediocritat, no és cap babau. Més aviat, és capaç d’explotar, de manera indecent, el límit de la seva autoritat i del seu poder per treure rèdit a través de les llacunes constitucionals. Com quan va ser conseller delegat de Halliburton, la corpora- ció dedicada a prestar serveis als jaciments de petroli i una de les empreses més beneficiades pels contractes a l’Iraq durant el mandat de Bush i Cheney. Un tema al qual el film no dedica gaire atenció, encara que ho deixa ben clar. Però això no és l’únic: la pel·lícula també mostra les repercussions dels actes dels qui ens governen, el naixement de la postveritat i les fake news, l’encertada dissecció de la classe política i de quina manera Cheney s’aprofita de les debilitats i les evidents mancances de George W. Bush, mostrat com un autèntic titella, per aconseguir els seus objectius.

Cops de geni

Potser un pèl més calmada que La gran apuesta, aquesta pel·lícula extraordinària continua explotant el costat més juganer del cinema de McKay sense que resti ni un gram d’eficàcia a l’artefacte narratiu construït a base de cops de geni, com el que passa a mitja pel·lícula, el narrador aliè a la història o l’aposta efectiva per tornar a trencar la quarta paret.

Ben assortida de metàfores i capaç de jugar fins a límits insospitats amb les paraules i amb la metanarrativa com poques vegades s’ha vist en una pantalla de cinema, El vicio del poder té la corresponent bona dosi d’indispensable mala llet, i es beneficia del treball sublim del repartiment, capaç d’anar al límit sense caure en la caricatura: des de l’insuperable i camaleònic Christian Bale en la pell de Cheney fins a Amy Adams com a esposa i gran influència de l’home que exemplifica com pocs l’abús de poder que ha portat els Estats Units on són ara.

EL VICIO DEL PODER

●●●● ●

DIR.: ADAM MCKAY. GÈNERE: COMÈDIA. INTÈRPRETS: CHRISTIAN N BALE, AMY ADAMS, STEVE CARELL , SAM ROCKWELL, TYLER PERRY, JESSE PLEMONS, ALISON PILL. PAÍS S: EUA. ANY: 2018. DUR.: 132 MIN. ●●●●●

DIR.: LÁSZLÓ NEMES. GÈNERE: DRAMA. INT.: JULI JAKAV, VLAD IVANOV, SUSANNE WUEST, UWE LAUER. PAÍS: HONGRIA. ANY: 2018. DUR.: 142 MINUTS. Després del reconeixement crític d’‘El fill de Saül’ (2015), László Nemes torna a la pantalla gran amb un altre film històric, esteticista i solemne, protagonitzat per una jove que arriba al Budapest del 1913 i emprèn la recerca d’un descobert germà, que la portarà a descobrir el cantó més fosc de la ciutat. L’habitual estil introspectiu, amb preses llargues i molts primers plans, ofereix una visió hipnòtica i sensorial d’un ambient que sembla preparar-se per a l’adveniment de l’horror de la Primera Guerra Mundial. Un fresc bonic i intens que combina la crònica íntima amb la reflexió sobre la fi de l’imperi Austrohongarès.

EL GRAN BAÑO

●●●● ●

DIR.: GILLES LELOUCHE. GÈNERE: COMÈDIA. INT.: MATHIEU AMALRIC, GUILLAUME CANET. PAÍS: FRANÇA. ANY: 2018. DUR.: 110 MINUTS.

Un grup de personatges ben diferents aconsegueix superar la crisi de masculinitat unida a la