L’horror de ‘True Detective’
S’ESTRENA LA TERCERA TEMPORADA D’AQUESTA SÈRIE ANTOLÒGICA, AMB L’ACTOR MAHERSHALA ALI AL CAPDAVANT DE LA FICCIÓ I RECUPERANT L’ESSÈNCIA DE LA PRIMERA TEMPORADA
True Detective va tenir una primera temporada que va deixar el llistó massa alt i que continua sent intocable, fins i tot per a la sèrie mateix. Hi va haver massa elements que van encaixar a la perfecció: la química de McConaughey i Harrelson, l’ambientació pertorbadora unida amb discursos nihilistes, els elements fantàstics i les referències a l’horror còsmic, el sentit de l’humor, el retrat de la religiositat de Louisiana, aquell pla-seqüència memorable, quan encara no estava de moda (i, en general, tota la feina de Cary Fukunaga), i la sensació, convertida després en certesa, que es basava en fets reals. Si la televisió fos un mitjà únicament artístic, True Detective s’hauria acabat allà i el record d’aquell viatge a l’abisme i la recerca del Rei Groc hauria perdurat en l’imaginari de l’audiència per sempre. Però la televisió també és un mitjà comercial, i True Detective estava concebuda per continuar amb una nova història, en la segona temporada, que va posar Nic Pizzolatto en un d’aquells dilemes que persegueixen molts creadors que aconsegueixen l’èxit instantani: continuo fent quelcom similar arriscant-me a ser acusat de repetitiu, o faig quelcom diferent arriscant-me a perdre un públic que ja tinc convençut? Mort i resurrecció
El format d’antologia, amb una història independent a cada temporada, permetia totes dues opcions, i es va optar per la segona, amb resultats desastrosos: va ser rebuda negativament tant pel públic com per la crítica, i la sèrie va quedar pràcticament enterrada, desapareixent dels plans futurs d’HBO. Un relleu en la posició de cap de Programació del canal, amb Casey Bloys substituint el veterà Michael Lombardo, va ser clau per a la resurrecció de True Detective. Per a la tercera temporada, que s’estrena dilluns vinent (a HBO i a Movistar), s’ha optat per rectificar i tornar a l’essència dels inicis. Tres línies temporals
Des del primer episodi s’intenta evocar la True Detective original, començant pel format entrevista com a motor narratiu de la sèrie, amb la diferència que aquí són dues entrevistes alhora. En una són uns detectius que intenten treure l’entrellat d’un cas que va passar fa anys, en l’altra és un programa de televisió que reconstrueix, anys més tard, el mateix cas. L’entrevistat és el detectiu interpretat per l’oscaritzat Mahershala Ali, que es mou en tres línies temporals i fa una feina molt precisa, definint les emocions del personatge en cada estadi. El seu detectiu, marcat pel Vietnam, és el Rust de la tempo- rada i fa tàndem amb el que interpreta Stephen Dorff, que vindria a ser en Marty.
Però les similituds no es queden aquí, i us quedareu glaçats quan vegeu les figures que semblen d’un ritual satànic i que són clau en el cas que investiguen. La trama torna a estar basada en fets reals, com el cas d’Els Tres de West Memphis (del qual ja es va fer la sèrie documental Paradise Lost, disponible a HBO). La tercera temporada marca distàncies respecte a l’original amb un to més dur i proper a la sèrie policial (es nota molt l’aportació del veterà David Milch) i la introducció de temàtiques racials, però la base continua sent la combinació de crim i ocultisme. L’ambientació, amb una banda sonora inquietant, t’arrossega, ho vulguis o no, per escenes nocturnes que fan feredat. No serà mai com l’original, però, si li dónes marge, segur que et tindrà sense dormir unes quantes nits.
SEX EDUCATION
Netflix estrena avui aquesta sèrie en què Gillian Anderson interpreta una terapeuta especialitzada en sexualitat. El protagonista autèntic de la història és el seu fififill adolescent, que aprofita el coneixement adquirit a través de les xerrades amb la seva mare per difondre coneixements sobre sexe a l’institut i progressar socialment. Les altres estrenes d’avui a Netflix són la sèrie de superherois ‘Titanes’ i la segona temporada de la comèdia ‘Amigos de la universidad’.