Una terrible premonició
LA COMPANYIA ATALAYA FA POSSIBLE QUE ES REPRESENTI EL TEATRE IMPOSSIBLE DE LORCA
Ara mateix tenim al Maldà un espectacle musical molt recomanable titulat Ciutat de gespa, en el qual Joan Vázquez es transforma en aquell Federico García Lorca que d’alguna manera –i sense deixar de banda el seu món anterior– es va reinventar a l’ombra dels gratacels de Manhattan. I d’aquella reinvenció amb agosarats trets experimentals i cert tarannà surrealista va sortir el subversiu Teatro bajo la arena, que volia acabar amb els convencionalismes del Teatro al aire libre reivindicat per Lorca a El público: si vau veure el notable muntatge de l’obra dirigit per Àlex Rigola al TNC, ja sabeu fins a quin punt aquell text sensacional escrit el 1930 continua semblant, avui, trencador i avantguardista. Tant, que el mateix Lorca el va situar en la categoria d’un teatre impossible que no s’entendria fins cinquanta anys després d’haver estat escrit . La mateixa categoria a la qual pertany també aquesta altra Así que pasen cinco años que la companyia sevillana Atalaya va estrenar amb molt d’èxit (en va fer gira per tot l’Estat) fa més de tres dècades. I que ara ha recuperat en un muntatge totalment revisat i que s’ha rebut igual de bé que l’anterior.
Anoteu la data de la meva mort
Sabeu quan va signar Lorca el manuscrit acabat d’aquesta
La companyia Atalaya s’endinsa en el Lorca més surrealista.
ASÍ QUE PASEN CINCO AÑOS
DE FEDERICO GARCÍA LORCA. DIR.: RICARDO INIESTA. CENTRO DRAMÁTICO NACIONAL I ATALAYA TNT. INT.: ELENA AMADA ALIAGA, JERÓNIMO ARENAL, MANUEL ASENSIO. TEATRE LLIURE MONTJUÏC. PG. DE SANTA MADRONA, 40. METRO: POBLE SEC (L3). TEL.: 932 387 625. DATA: DEL 17 AL 20/1. HORARI: DJ. I DV., 20.30H; DS., 19H; DG., 18H. PREU: 22-29€. 15% DE DTE. Teatrelliure.com
•
obra? Doncs el mes d’agost del 1931. Exactament cinc anys abans d’aquell mes d’agost del 1936 en el qual va ser assassinat. Gairebé com si Lorca ens estigués anunciant que així que passessin cinc anys es convertiria en cadàver, afusellat per les mateixes forces energúmenes disposades (llavors, però també ara) a enterrar per sempre més tot el que tingui a veure amb el teatre que subverteix sota la sorra. Més encara: l’obra de Lorca parla també de com, així que passessin cinc anys, s’obriria “un pozo donde cayeron todos”.
El mateix pou, per cert, que s’ha convertit en la sepultura anònima tant del seu cadàver com de tants altres cadàvers dipositats en fosses comunes que els enemics de la memòria històrica volen condemnar per sempre més a l’oblit. I és que, com diu el personatge del Vell de l’obra (una de les moltes cares que adquireix la Mort al llarg de la representació): “La sangre se seca, y lo pasado, pasado”.