Que ningú es mogui del seient!
poden fer saltar espurnes. Per cert: si no us podeu arribar al teatre, heu de saber que la major part d’aquestes sessions i tots els col·loquis que organitza el Lliure els podeu seguir en directe o recuperar enregistrats al seu web. Un cop més, cal evitar les presses, també, a l’hora de sortir. I és que ara, amb una mica de sort, comença la postfunció, conduïda per una persona que us donarà informació addicional del que heu vist, i en què l’equip creatiu de l’espectacle estarà disposat a respondre les preguntes més rebuscades (tampoc no us passeu!). Precisament, el web Recomana està a punt de donar a conèixer el calendari de les primeres postfuncions que ens té preparades per a aquest 2019: haurem d’estar a l’aguait.
Però, de moment, ja podeu tornar al TNC i omplir l’agenda amb el col·loqui (25/1) que tindrà lloc després de la representació d’Afanys d’amor perduts, amb la presència d’una gran coneixedora del món medieval reflectit a l’obra de Shakespeare com és Antònia Carré-Pons.
I pocs dies després (8/2), el filòsof Josep Maria Esquirol ens donarà la seva visió sobre el teatre èpic i polític de Brecht, un cop acabada la funció de La bona persona de Sezuan.
Si fem com a l’apartat anterior i anem cap al Lliure, hi trobarem Xavier Graset moderant els col·loquis que tindran lloc després de les representacions d’Incògnit (10/3) i Mar de fons (17/3), per esmentar les que ens queden més a prop.
Però que ningú es pensi que això dels col·loquis és una exclusiva de les grans institucions: anoteu-vos com a mostra el que organitza Projecte Ingenu en col·laboració amb el Teatre Akadèmia (un altre espai ben donat a aquesta mena d’activitats) a l’Escenari Joan Brossa (10/2), al voltant de La dona pantera, la molt peculiar revisió del mite de Dom Joan signada per Josep Palau i Fabre.
Un cicle amb tots els ets i uts
Anem cap a la Sala Beckett, perquè hi trobarem un bon exemple de totes les possibilitats que ofereix muntar un cicle al voltant d’un tema determinat. En aquest cas, el cicle (organitzat en col·laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya) porta el títol de Res no és mentida. Joves i ficció en temps digitals. I, evidentment, inclou la programació d’espectacles teatrals tan estimulants com
El chico de la última fila (Sergi López, Míriam Iscla i David Bagés formen part del repartiment), amb les corresponents postfuncions (la d’aquest muntatge és el 24/1). I cal afegir-hi les lectures dramatitzades de textos com Martí (19/2) o Ya Ya ( 2/4). Però el tema dóna per a tant que al voltant també hi trobarem Albert Sánchez Piñol dissertant en conferència sobre Realitat i ficció: una frontera cultural? (22/1), Francesc Núñez, Mavi Sánchez Vives i Jordi Vallverdú oferint la seva perspectiva de la qüestió a Virtual i real: els límits de la subjectivitat (5/2), i Gemma San Cornelio, Daniel Aranda i Núria Guiu donant encara un nou gir al debat a Veritat i mentida: joves, autenticitat i poder (26/2). Per opinions diferents, que no quedi.