LORENZA BÖTTNER. RÈQUIEM PER LA NORMA
Lorenza Böttner ha estat invisivilitzada en la història de l’art per la seva diversitat funcional. D’això no en té cap dubte Paul B. Preciado, el comissari de la retrospectiva Lorenza Böttner. Rèquiem per la norma, que encara les dues darreres setmanes a La Virreina Centre de la Imatge. Si no l’heu visitada, aprofiteu aquests darrers moments per gaudir d’aquesta artista transgènere, nascuda a Xile però de pares alemanys, que pintava amb la boca i amb els peus –va perdre els braços quan només tenia vuit anys, a causa d’una brutal descàrrega elèctrica–, i que va emprar la fotografia, el dibuix, la pintura i la performance per convertir la seva obra en un “himne a la dissidència corporal i de gènere”, segons el comissari.
Posar en qüestió
Radical, reflexiva i colpidora, la mostra aconsegueix que “canviem la manera de mirar la realitat”, diu Preciado, que prepara per a la setmana que ve una sèrie d’activitats obertes al públic que volen debatre “sobre la diversitat funcional, però també sobre altres qüestions, com la sexualitat i la discapacitat”. D’aquesta manera, dimecres vinent, 23 de gener, el comissari oferirà la xerrada Història del peu: art i diversitat funcional segons Lorenza Böttner, en què es qüestionarà la manera normativa d’entendre la disciplina artística. “En lloc de pintar amb la mà, ho feia amb la boca i els peus, i això, que en el context social, polític, i també dels museus, es considerava una discapacitat, per a Lorenza era una pràctica artística en si mateixa”, apunta. Posteriorment, tindrà lloc la taula rodona Diversitat funcional i desobediència sexual, amb els activistes Antonio Centeno i
L’artista xilena, fotografiada per Johanes Koch l’any 1983. Elena Prous. Mentre que el dijous 24 de gener, es presentarà la pel·lícula Vivir y otras ficciones, amb la participació del director, Jo Sol. Un espai per reivindicar “la llibertat sexual més enllà de la diferència corporal”, diu Preciado. a causa de la sida– però intensa, i això es fa palès en la mostra, la primera retrospectiva internacional que se li dedica, i que reuneix un centenar de peces. Obres que, la majoria, es basen en l’autoretrat i en la construcció del cos, i que, tot i emprar uns codis ben particulars, constantment fan picades d’ullet als diferents moviments artístics. “És com si revisités tota la història de l’art”. És fascinant veure les escales amb què treballa: obres de gran format pintades amb el peu –va desenvolupar la pintura ballada, una mena de performace a l’espai públic– i dibuixos més petits fets amb un bolígraf subjectat amb la boca, amb els quals aconse- guia “un virtuosisme extraordinari, gairebé puntillista, en la representació del cos”, segons el comissari. Böttner també va tenir un vincle important amb Barcelona: va ser la Petra dels Jocs Paralímpics de Barcelona 92. Un episodi que “si bé va donar visibilitat al cos discapacitat, alhora va invisibilitzar la pràctica real de la Lorenza, que era la de ser artista”. LA VIRREINA CENTRE DE LA IMATGE. LA RAMBLA, 99. BCN. FINS AL 3/2. DE DT. A DG., D’11 A 20H. GRATUÏT. • Barcelona.cat/lavirreina
La fotògrafa barcelonina Patricia Bofill explica al seu web que concep la seva obra com “un projecte a llarg termini, obert i en evolució constant”. És el cas de ‘Fotografías de lo invisible’, una sèrie de fotografies en les quals ha estat treballant des del 2010. Són imatges que “exploren el límit entre el que és visible i l’invisible, entre el món concret i allò misteriós, entre la certesa i la incertesa”, diu l’artista. Fotografies silencioses, orgàniques, que a la galeria Fity Dots us conviden a mirar amb calma.
SANT HERMENEGILD, 24. BARCELONA. DEL 17/1 AL 20/3. DE DL. A DV., D’11 A 20H. PREU: GRATUÏT. • Fiftydots.com
VIDEOART A CASA ELIZALDE Comissariada pel festival Loop, la mostra ‘La forma del temps’ analitza el videoart com a eina “capaç d’experimentar, analitzar i captar la forma del temps en què vivim”, segons expliquen els responsables. Hi podreu veure peces d’artistes com Persijn Broersen & Margit Lukács, Anna Malagrida, Óscar Muñoz, Hans Op de Beeck i Sam Taylor-Wood, entre d’altres, que proposen connexions entre el vídeo i altres parcel·les creatives, com la dansa, la pintura o l’arquitectura.
VALÈNCIA, 302. DEL 15/1 AL 23/2. DE DL. A DV., DE 9 A 21H; DS., DE 9 A 14H I DE 16 A 20H. GRATUÏT. • Casaelizalde.com
TOT I QUE EN EL CONTEXT SOCIAL PINTAR AMB LA BOCA I ELS PEUS ES CONSIDERAVA UNA DISCAPACITAT, PER A LORENZA ERA UNA PRÀCTICA ARTÍSTICA