HIBRIDISME APASSIONANT

A ‘Rostoll cremat’, la rondalla

mallorquina de Toni Gomila, Shakespeare, Txékhov, Ibsen i el turisme internacional es troben a la mateixa platja. ma doble integrat per la molt bèstia Titus Andrònic que abans ja ha sortit a col·lació, i per la que potser és la més polèmica de les comèdies del bard: coneixent el seu currículum, ben segur que Carla Rovira sabrà trobar el vessant feminista a L’amansi(pa)ment de les fúries, un text que, precisament, sovint ha estat acusat de ser tot el contrari.

I que, curiosament, és el mateix que –amb el títol

Les feres de Shakespeare i guarnit amb un grapat de temes musicals– han triat

Els Pirates per passar del petit format en què s’han mogut fins ara al gran escenari de l’Onyric Teatre Condal (DEL 29/6 AL 28/7). Per contra, T de Teatre segueix el camí invers i busca la intimitat de la Sala Beckett per tal d’interpretar una Cançó per tornar a casa (DEL 2 AL 28/7) que Denise Despeyroux omple de picades d’ullet a l’ofici teatral.

I, mentre a la residència de la tercera edat on Les Antonietes situa Un dia qualsevol (LA VILLARRO

EL. DEL 10 AL 28/7) la memòria comença a fallar, el Juan Mayorga d’El cartógrafo (TEATRE GOYA. DEL 3 AL 21/7) fa que Blanca Portillo recuperi gràcies a un ancià la memòria del gueto de Varsòvia. Sóc testimoni dels maldecaps que provoca, fins i tot entre la crítica especialitzada, posar nom a la categoria en la qual caben els espectacles que no responen a cap mena de convenció dramatúrgica. Doncs al Grec han solucionat el dilema creant una mena de calaix de sastre que respon al nom d’híbrids. I, encara que el nom no acompanyi, el contingut del calaix va ple de propostes tan estimulants com l’Enciclopedia de fenómenos paranormales Pippo y Ricardo (MERCAT DE LES FLORS. 16 I 17/7), que ens permet retrobar-nos amb Rodrigo García, tot un clàssic de la transgressió escènica ficat, aquest cop, entre fenòmens d’inexplicable estupidesa.

No cal ni dir que tot allò híbrid es troba com a casa quan visita L’Antic Teatre (que, del 4 al 28/7, programa propostes de Los Detectives, Verónica Navas Ramírez i Soren Evinson) o la Sala Hiroshima. I precisament en aquest espai es presentarà Nora Chipaumire –una performer ben singular i molt reivindicativa amb un toc de Patti Smith afro i un de Grace Jones polititzada– amb una trilogia molt rítmica que es podrà veure dividida en dues jornades (# Punk 100% Pop. 8/7, I *Nigga. 9/7).

També Sixto Paz i Pau Roca enguany es posen híbrids, assegurant-nos que Así bailan las putas (ESCENARI JOAN BROSSA. DEL 5 AL 14/7) tot seguint l’estudi que Júlia Bertran ha escrit sobre el sexisme patriarcal del perreo.

Hi ha noies que no poden deixar de ballar, però també hi ha persones que no poden deixar de riure ni en les pitjors circumstàncies, com ens recorda Alessandro Sciarroni –que acaba de rebre un Lleó d’Or a la Biennal de Venècia– a Augusto (MERCAT DE LES FLORS. 20 I 21/7).

GREC. FESTIVAL DE BARCELONA

DEL 26/6 AL 31/7. INF. PALAU DE LA VIRREINA. LA RAMBLA, 99. TEL.: 933 161 000. • Festivalgrec.barcelona