Fins a l’infinit i més enllà
En Woody, en Buzz Lightyear i companyia fa gairebé 25 anys que ens fan companyia donant-nos alegries cinèfiles. Podria no haver estat així si Pixar hagués mantingut la decisió d’estrenar la segona part directament per al mercat del DVD i VHS. Per sort, van saber rectificar i ens han regalat una de les millors trilogies de la història del cinema. Potser per això, i perquè veníem d’una tercera part que era una obra mestra i que semblava el tancament perfecte, amb un final que ens va robar el cor, no semblava una bona idea estirar el xiclet amb una quarta part que podria obeir simplement a raons econòmiques. I sí, possiblement també hi són, però Toy Story 4 manté l’alt nivell de la franquícia. Ara bé, per primera vegada no supera el lliurament anterior, cosa que sí que havien fet les altres pel·lícules de la saga. Després del pròleg en forma de flashback, que ens ajudarà a recordar la política d’en Woody de no deixar cap joguina enrere i a recuperar un personatge que serà fonamental en aquesta nova aventura, la història ens porta a descobrir com la colla s’ha adaptat a la Bonnie, la nova propietària de les joguines, després que l’Andy les hi donés. L’arribada d’una nova joguina feta per la nena, la Forky, una forquilla de plàstic propensa al suïcidi, desperta l’instint protector del cowboy, que veu com la nena no pot viure sense ella.
A partir d’aquí recuperem un clàssic en tota la saga: les operacions de rescat per salvar algun dels membres del grup de joguines, mentre se n’incorporen de noves. Precisament aquestes prenen més protagonisme que la resta de companys d’en Woody, el centre de la narració: els habituals Jesse, el senyor i la senyora Potato, en Rex, en Hamm, l’Slinky i fins i tot en Buzz, que surt més que els seus col·legues, encara que el seu pes en la història és intranscendent. Tot el contrari que la Bo-Peep, que es converteix en l’última de les heroïnes apoderades de Disney.
25 anys després...
Al llarg de tres pel·lícules, hem assistit a repetides demostracions de lleialtat i responsabilitat de les joguines amb els seus propietaris i s’ha plantejat el concepte existencial de què significa ser una joguina. Aquí es torna a repetir, tot i que va un pas més enllà i descobrim una visió diferent del que és ser una joguina.
Això sí, no hi ha dubte que
TOY STORY 4
ens trobem davant d’una aventura que és pur Toy Story i que és la més divertida de tota la franquícia, a més de la millor en el terreny tècnic.
I, tot i que no sabem si estem davant del final o l’inici d’una nova era amb noves joguines, cal recordar que la cinta seminal, el primer llargmetratge de Pixar, va establir les bases de l’èxit de la companyia, dirigida durant dècades amb mà de ferro i, pel que sembla, també prou llarga per John Lasseter: entre d’altres, una nova manera de fer animació, els múltiples detalls cinèfils i, sobretot, no pensar només en els nens a l’hora de crear històries, sinó que també apellava al nen que tots portem dins per mitjà de l’emoció –ai, la llagrimeta final quan sentiu la frase–. Gairebé 25 anys després, per sort nostra, no se n’han oblidat. ●●●●●
DIR.: JOSH COOLEY. GÈNERE: ANIMACIÓ. INTÈRPRETS: TOM HANKS, TIM ALLEN, ANNIE POTTS, TONY HALE, JOAN CUSACK, KEEGANMICHAEL KEY. PAÍS: EUA. ANY: 2019. DUR.: 100 MIN.