La vida mateixa
Des de l’íntim però sensacional pla seqüència inicial de 10.000 km es podia intuir que aquella nova veu al cinema català, Carlos Marqués-Marcet, estava destinada a donar-nos més tardes de glòria. I així ha estat. La manera subtil de dibuixar les relacions de parella en els diferents estats amb una inusitada dosi d’autenticitat i naturalitat, la descripció d’una generació marcada per la precarietat laboral, sentimental i emocional fruit dels temps que ens ha tocat viure, com la dolçor inicial es torna amargor a mesura que la història avança, la manera d’armar les pel·lícules a la sala de muntatge, la confiança en un tros d’actor com David Verdaguer...
Tot ha ajudat a crear una espècie de marca, de segell que culmina amb el brillantíssim final d’aquesta trilogia “accidental”, tal com la qualifica el mateix director, amb el tema de la maternitat/paternitat, present ja a Tierra firme, ocupant l’espai central, encara que aquí es tracti d’un embaràs no buscat, però on es van desgranant la resta d’ítems presents a les dues cintes anteriors. En aquesta ocasió, l’home dels petits miracles cinematogràfics que és Marqués-Marcet va un pas més enllà en l’afany d’aconseguir la màxima autenticitat. Aquest embaràs és real, i la parella protagonista, María Rodríguez Soto i David Verdaguer, també ho és a la vida real, difuminant encara més els límits entre realitat i ficció. Una oportunitat única en un experiment que d’alguna manera pot recordar films com Boyhood, encara que salvant les distàncies. Però aquí es queda; això no és un documental, sinó una oportunitat única per crear quelcom màgic i a la vegada real. Els personatges que interpreten no tenen res a veure amb ells: ella, la Vir, és una periodista a qui fan fora després que els caps sàpiguen que està embarassada, i ell, en Lluís, un advocat que decideix anar a treballar amb el seu oncle per poder donar una estabilitat econòmica a casa. Però l’èxit de la proposta és que aconsegueixen fer-los de carn i ossos gràcies a l’immens talent que tenen tots plegats. Sempre amb la senzillesa, la quotidianitat i la versemblança com a pals de paller, i agafant-se a la veritat que destil·len les situacions, els diàlegs.
Una muntanya russa d’emocions
Aquest exercici de sinceritat fílmica, més improvisat en l’àmbit formal que els dos
ELS DIES QUE VINDRAN
anteriors –com a mínim, fa aquesta sensació, que encara beneficia més el resultat final–, ens acosta a una realitat, la de les relacions de parella, que és la de molta gent: els perills de la convivència, les expectatives formades, la responsabilitat davant dels nous reptes, la immaduresa i, sobretot, com la vida anterior dóna pas a una de totalment diferent.
I és en aquesta transició de nou mesos de daltabaixos on apareix aquesta muntanya russa d’emocions on tot hi cap: els dubtes, l’amor i també el desamor, els conflictes i la por. Sempre la por. I on sempre hi ha lloc per a l’humor i la màgia, com l’escena desarmant en què la descomunal María Rodríguez Soto mira el vell VHS amb la gravació del seu propi naixement real. Sí, Marqués-Marcet ho ha tornat a fer: un prodigi de naturalitat, una pel·lícula honesta, petita, i alhora tan gran. ●●●●●
DIR.: CARLES MARQUÉS-MARCET. GÈNERE: DRAMA. INTÈRPRETS: MARÍA RODRÍGUEZ SOTO, DAVID VERDAGUER, LUPE VERDAGUER RODRÍGUEZ. PAÍS: ESPANYA. ANY: 2019. DUR.: 94 MIN.
WELCOME HOME
●●●● ●
DIR.: GEORGE RATLIFF. GÈNERE: THRILLER. INT.: AARON PAUL, EMILY RATAJKOWSKI, RICCARDO SCAMARCIO, KATY LOUISE SAUNDERS. PAÍS: ESTATS UNITS. ANY: 2018. DUR.: 97 MINUTS.
Els amants dels thrillers sexuals de psicòpates que van proliferar a la dècada dels noranta celebraran l’estrena d’una nova pel·lícula que segueix fil per randa els llocs comuns. Aaron Paul i Emily Ratajkowski interpreten una jove parella en crisi (provocada per una infidelitat d’ella) que decideix donar-se una nova oportunitat fent un viatge a Itàlia. Allà coneixen en Federico, un intrigant seductor interpretat per Riccardo Scamarcio, que sacsejarà les emocions de la parella. El film segueix un recorregut més aviat previsible, però proporciona una bona estona d’entreteniment. En el tram final aconsegueix pujar el nivell, incorporant un estimulant i maliciós sentit de l’humor.
TU MEJOR AMIGO: UN NUEVO VIAJE
●●●● ●
DIR.: GAIL MANCUSO. GÈNERE: DRAMA. INT.: DENNIS QUAID, MARG HELGENBERGER, BETTY GILPIN, KATHRYN PRESSCOTT, JAKE MANLEY. PAÍS: ESTATS UNITS. ANY: 2019. DUR.: 108 MINUTS. Després de ‘Tu mejor amigo’ (2017), arriba aquesta seqüela; un altre film ideal per als amants del cinema familiar més convencional que, a més, creguin en la reencarnació. Com si fos una versió canina de ‘Mira qui parla’ (1989), mostra com l’esperit del gos Bailey, el favorit del cap de família, que interpreta un Dennis Quaid crepuscular, viatja al cos d’un altre gos. Gail Mancuso signa aquesta hàbil rondalla amb tocs new age, concebuda per entendrir (i fer treure els mocadors) espectadors de totes les edats. El guió a estones és enginyós, però el to ensucrat acaba embafant.
INSTINTO MATERNAL
●●●●●
DIR.: OLIVIER MASSET-DEPASSE. GÈNE