El cel sabrà fer-me justícia
ISABELLE HUPPERT REVIU L’ÚLTIMA NIT DE LA REINA DELS ESCOCESOS, PER ROBERT WILSON
“Una reina no està mai sola. La seva intimitat pertany a totes aquelles persones que estan obligades a no deixar de mirar-la en cap moment”. Això afirma Maria Estuard al llarg del monòleg que ha escrit per a ella Darryl Pinckney (un col·laborador habitual del geni texà de Robert Wilson), un text dividit en tres temps: el de la dolça adolescència viscuda a França, el temps que evoca els 18 anys de captiveri en unes terres angleses governades per la seva reial cosina Isabel, i el temps en què toca revisar tots els fantasmes i comptes pendents del passat abans que no arribi el botxí. I Maria sap molt bé del que parla, si tenim en compte que des que va ser proclamada reina després de la mort del pare, quan només era un nadó de sis dies, aquestes mirades alienes l’han acompanyada sempre. Això, fins a arribar a aquesta solitària darrera nit abans de l’execució en la qual la reina espera que com a mínim Déu sàpiga jutjar els seus actes. I crec que no he fet cap espòiler, anunciant-vos el destí fatal de l’Estuard: des de la cèlebre obra teatral que li va dedicar Schiller i que Donizetti va transformar en òpera, fins la recentíssima pel·lícula María, reina de Escòcia, tot passant per l’esplèndida biografia escrita per Stefan Zweig, poques testes coronades han rebut tanta atenció mediàtica.
Ni màrtir ni dimoni
Doncs bé, ara el tàndem estel·lar format per Robert Wilson i Isabelle Huppert també ha sucumbit a la capacitat de fascinació exercida ja en vida per l’escocesa (i diuen que contemplada sempre amb env sabet d’Anglaterr poderosa que Ma tan seductora ni tan t Ell, un genial i de gad d polèmic director d l confusible que co cadascun dels seu us cles en una mena e co grafia estètica de pausats i llums ca de matemàtica in la càrrega emocio buscar-la sempre de l’aparent fredo mal. Ella –potser la l gran diva del cine europeu actual–, actriu admirable entre les especia- litats de la qual es troba precisamen n
rll e
nad sit
s
dl- é
l-
t;
ROBERT WILSON CONVERTEIX ELS SEUS ESPECTACLES EN UNA MENA D’ESTÈTICA COREOGRAFIA DE MOVIMENTS PAUSATS I LLUMS CARREGADES DE MATEMÀTICA INTENSITAT
Lola Botello, Pilar Gómez, Luis Bermejo i Alberto San Juan no deixaran de cantar ni quan la classe treballadora rebi retallades.