Intercanvi d’idees

exposició “molt ambiciosa, tant per l’abast temporal –més de tres dècades– i geogràfic com per la quantitat de peces”, ens explica. Un bosc de relacions poètiques que recorre moviments com el lletrisme, la poesia sonora, la poesia concreta o l’espacialisme, que ajuden a col·locar Brossa en el context internacional. “Una assignatura que estava pendent”, diu. Marcel Broodthaers, Salette Tavares, Felipe Boso, Eugen Gomringer i Bob Cobbing són alguns dels molts creadors representats amb l’objectiu “d’evidenciar una xarxa internacional d’intercanvi poètic, d’encreuament de teories i de plataformes obertes que volia sumar més que no pas competir”, segons Escoffet. La mostra s’atura a la dècada dels anys vuitanta. però des de llavors, la poesia experimental ha seguit evolucionant i despertant la curiositat de públics i museus. “Aquelles propostes que als anys cinquanta o seixanta, amb les noves eines de la comunicació de masses, semblaven molt agosarades, ara són perfectament assumibles per als joves, que estan acostumats a l’encreuament de llenguatges i a conviure amb les estratègies de la poesia concreta, que s’han disseminat per l’art i el disseny”, sentencia. Aquest és el seu present.

LA XARXA AL BOSC. JOAN BROSSA I LA POESIA EXPERIMENTAL, 1946-1980

FUNDACIÓ JOAN BROSSA. C/DE LA SECA, 2. BARCELONA. FINS AL 29/9. DE DT. A DG., DE 16 A 21H. PREU: GRATUÏT. • Fundaciojoanbrossa.cat