El mar al plat
Costa de creure, banyada per la intensa llum mediterrània i amb el blau espurnejant del mar com a teló de fons a tota la ciutat, el passat turbulent –llunyà i recent– que ha assolat Marsella. En els darrers anys, la més gamberra de les ciutats franceses, que és també la més antiga i la més multicultural, s’ha reinventat amb projectes arquitectònics que aprofiten encara més la seva espectacular façana marítima. I és que poques ciutats del món viuen més de cara al mar que la capital de la Provença, on podem passar dos o tres dies sense perdre de vista en cap moment el mar.
El cor de la ciutat és el remodelat Port Vell (Vieux-Port), una zona sempre molt animada que alberga, entre altres construccions, l’Ajuntament, ubicat en un vistós edifici barroc, un teatre del 1909 i el vaixell
PEIX, MARISC, SAFRÀ I TARONJA
El plat més marsellès és sens dubte la bullabessa, originalment un plat de pescadors que es feia amb les captures del dia. Ha d’incloure, almenys, quatre tipus de peix, a més de marisc, safrà i taronja. Le Miramar és un dels clàssics on degustar-la mentre es gaudeix de vistes al port des de la terrassa.
DOLÇOS EN FORMA DE BARCA
També reminiscències marineres tenen les postres tradicionals, les dolços en forma de barqueta i amb aroma de taronja. Són un dels records típics que els visitants s’enduen de la ciutat, per exemple a Four des Navettes, la flflfleca més antiga de Marsella, del 1781. Un altre souvenir habitual, també relacionat amb el mar, són els Ulls de Santa Llúcia, uns amulets de la bona sort fets amb closca de cargol.
La bullabessa és el plat per excel·lència de la ciutat. de fusta més antic del país, el Cèsar. Les parades plenes de peix fresc que arriba cada dia a primera hora hi posen els tocs de color i olor. A l’entrada del port hi trobareu el Musée des Civilisations de l’Europe et de la Méditerranée (MUCEM), dedicat als pobles mediterranis.
Molt a prop del port es troba el vell barri de pescadors, Le Panier, amb carrerons irregulars que s’inclinen sobre el mar i que conviden a perdre’s entre les cases baixes i placetes com la de Lenche, que ocupa l’espai on una vegada hi hagué l’antiga àgora grega. Música en viu, relaxades cafeteries i molts artistes exposant les seves obres al carrer hi donen un encant únic. No us perdeu la Vieille Charité, del segle
un antic orfenat que avui dia acull el Museu Arqueològic Mediterrani i el d’Art Africà, Oceànic i Amerindi.
Presidint tota la ciutat des d’un turó, hi ha l’espectacular Notre-Dame de la Garde. És patrona dels mariners i els pescadors i, com a tal, hi trobareu imatges de vaixells i records dels qui es van ofegar, així com una immensa col·lecció d’exvots de supervivents de naufragis. S’hi pot arribar a peu en una passejada en què es descobreixen carrerons plens de racons sorprenents, i la caminada val la pena, perquè l’església impacta amb els seus mosaics de fons d’or. És un bon lloc on veure una de les habituals, però molt espectaculars, postes de sol sobre el mar. Un altre punt des d’on veure-les és la platja dels Catalans, a l’est, que molts lectors reconeixeran com un dels escenaris del cèlebre El comte de Montecristo, de Dumas.
El turment d’Edmond
Però evidentment, si algun lloc fascinarà els lectors d’aquest clàssic és el Castell d’If, on Dumas ubicà la temible presó on van tancar Edmond Cortés. Es va construir l’any 1527 per protegir la ciutat d’atacs des del mar, i s’hi arriba en un curt trajecte de 20 minuts en ferri. Es pot visitar la presó i fins i tot les cel·les comunicants on transcorre l’acció i l’abat confessa a Edmond l’existència d’un fabulós tresor que capgirarà la situació i encendrà la venjança del fugat.
Altres illes del petit arxipèlag de Frioul són la de Ratonneau, on hi ha l’antic Hospital Caroline, de 1828, i que acollia els mariners que tornaven amb la febre groga, i la de Pomègues, totes dues amb platges molt apreciades pels locals. Si tenim una mica més de temps, el millor lloc per banyar-se és als afores de la ciutat, a les calanques, un parc natural on podrem gaudir d’aquest mar intensament blau que ens haurà acompanyat durant tot el viatge.