Química innegable
El que va començar com una saga de pel·lícules d’acció amb protagonisme preponderant dels cotxes i les escenes de persecucions – recordem que la seminal Fast & Furious: A todo gas va ser concebuda en plena època del túning–, ha mutat, especialment a partir de la quarta part i coincidint amb la tornada de Diesel i Walker a la saga, en thrillers a l’estil Bond on els cotxes queden en un segon pla i el que importa són les escenes d’acció i les baralles cos a cos. I com més boges i inversemblants, millor. A això hi va ajudar, i molt, la incorporació de Dwayne Johnson, és a dir, The Rock, a partir de la cinquena cinta, com a nèmesi del personatge de Vin Diesel, i el fitxatge posterior de Jason Statham, que va aparèixer per primera vegada a l’escena postcrèdits de la sisena, que anticipava la seva participació com a dolent de la setena, la més boja de tota la saga. I estava clar que la participació de les dues grans estrelles del cinema d’acció actual, amb el permís de Keanu- John Wick- Reeves, havia de tenir el seu propi espai fora dels dominis de Dominic Toretto i els seus. I aquí el tenim. Conegudes com són les desavinences entre Diesel, que s’ha cregut amo i senyor de la franquícia, i Johnson, a qui veu com una amenaça, el fet que els productors plantegessin un spin-off amb els personatges de Hobbs i Shaw, que tan gloriosos moments va oferir al film anterior, va caure fatal a alguns dels actors, com Tyrese Gibson o el mateix Diesel, que preferien que abans tiressin endavant la novena part – ja se sap, els egos–. Però desaprofitar la química i el carisma de The Rock i de Statham hauria estat una equivocació, i Chris Morgan, el guionista de tota la saga a partir de la tercera cinta, va crear una història que desenvolupés la relació, sempre tibant, entre els dos personatges, l’indestructible agent Hobbs, membre del servei de seguretat del cos diplomàtic dels EUA, i el mercenari Deckard Shaw, amb les seves baralles i els continus estira-i-arronses. I com que en el moment de tancar l’edició d’aquest suplement la pel·lícula encara no havia estat mostrada a la crítica especialitzada catalana, ens haurem de refiar de la sinopsi oficial i del tràiler, que dona unes quantes pistes de per on aniran les coses. I els cops de puny, és clar.
Una gran amenaça
En aquesta ocasió serà l’aparició d’un anarquista millorat cibergenèticament amb el rostre d’Idris Elba ( Luther) el que provocarà la unió de les seves forces per tal d’evitar que faci servir una perillosa arma biològica. En joc també hi entrarà la família de Hobbs i la de Shaw, com la seva germana ( Vanessa Kirby), agent de l’MI6, i la seva mare, Queenie ( Helen Mirren), a qui ja havíem vist a la vuitena part. I per si l’ombra de les pel·lícules Bond no perseguís prou la drecera presa per la sèrie de pel·lícules, la producció es passeja per uns quants escenaris de tot el món: de Los Angeles a Londres, de Txernòbil a Samoa. Tot orquestrat per un expert en el cinema d’acció, David Leitch, antic coordinador d’especialistes, director de segona unitat i signant, juntament amb Chad Stahelski, del primer lliurament d’una gloriosa saga del gènere com és John Wick. Una garantia per mantenir inalterable el segell Fast & Furious.