LA TRAVIATA
“Sempre lliure, gaudint de festa en festa; vull que la meva vida passi sempre pels camins del plaer, buscant noves alegries”. Amb aquesta claredat s’expressa Violetta amb una cèlebre cabaletta que en té molt, de declaració de principis. I mentre canta, li arriba de lluny la veu d’Alfredo, el jove al qual acaba de conèixer precisament a la festa on també es canta el brindis més famós de la història de la música. ¿Significa això que la irrupció a la seva vida d’aquest amor imprevist la portarà a renegar d’una existència que els guardians de la moral no dubtarien a qualificar de dissoluta? En absolut! Per contra, el director Paco Azorín s’agafa amb dents i ungles a la lletra de Sempre libera per tal de defensar que la seva Violetta ni és seva ni de Verdi, ni de ningú, perquè tots els seus actes i decisions responen sempre a aquesta llibertat. És per això mateix que mentre altres muntatges remarquen que la protagonista és una cotitzada cortesana inspirada en aquella per qui Alexandre Dumas es va beure l’enteniment (l’autor de la molt autobiogràfica obra que va inspirar Verdi), ell prefereix deixar aquesta circumstància en un segon pla, no fos cas que entréssim en lectures moralitzadores de la sexualitat que ens fessin perdre de vista la sensualitat reivindicativa del personatge.
Entre el desig i la realitat
Azorín ens presenta una Violetta apoderada, que juga a billar (l’escenografia en va plena, de taules d’aquest joc) amb la mateixa seguretat amb la qual pren decisions dràstiques que modifiquen del tot el seu estil de vida. Tal com diu Azorín, ni l’amor és sempre dolç, ni el plaer és sempre destructiu ni la família és sempre coherent. Però la Violetta és sempre lliure. I si us plau, que ningú vegi en la seva malaltia letal cap mena de càstig diví, perquè ella no té cap pecat que expiar. Però això no significa que la seva existència, com la de tots i totes nosaltres, no es mogui també en el doble pla que separa allò que ve marcat per la realitat d’allò altre que se situa en el terreny d’uns desitjos i unes passions massa sovint sotmesos a repressió. Azorín –que, com és sabut, ja era un prestigiós escenògraf abans de posar-se a dirigir– ho vol remarcar mitjançant un espai escènic també desdoblat. I vol que quan sona el brindis a la vida que tothom ha corejat alguna vegada, l’escoltem com s’escolta I want to break free, de Queen, quan sona a qualsevol festa dels nostres dies: Violetta no té res a envejar a Freddie Mercury, quan es tracta de reivindicar el seu dret a viure com vulgui. DE GIUSEPPE VERDI. LLIBRET: FRANCESCO MARIA PIAVE. DIR. MUSICAL: RICCARDO FRIZZA. DIR. D’ESCENA: PACO AZORÍN. INT.: EKATERINA BAKANOVA, RENÉ BARBERA, QUINN KELSEY, LAURA VILA. AUDITORI PARC DEL CASTELL DE PERALADA. CARRER NOU DE SANT JOAN, S/N. TEL. 902 374 737. 5 I 7/8. H.: 22H. P.: 60-190€
10% DE DESCOMPTE. Entradasdevanguardia.com
ATRAPADO EN EL TIEMPO. BARCELONA FLAMENCO BALLET
Paradoxalment, el títol no es correspon amb la realitat: David Gutiérrez no és en cap cas un ‘bailaor’ estancat en el temps. De fet, si una cosa caracteritza la trajectòria d’aquest barceloní que s’ha deixat caure també per algun ‘reality’ televisiu
– i que ara es presenta al capdavant d’una companyia nascuda amb voluntat de passejar pel món el flamenc amb arrels barcelonines– és precisament el seu desig de fer que el flamenc s’adapti als nous temps. Fusionant-se amb ritmes jazzístics i amb resolucions coreogràfiques inspirades en la dansa contemporània, Gutiérrez dona també a l’espectacle un toc autobiogràfic i escenifica com l’afany de superació d’un ‘bailaor’ exigeix els sacrificis més durs. TEATRE GOYA. FINS AL 4/8. H.: DV., 20.30H; DS., 18 I 2O.30H; DG., 18.30H. P.: 14-28€.
Teatregoya.cat
• SEX ESCAPE
Sou d’aquelles persones que es fiquen de cap a qualsevol ‘escape room’ que se’ls creui? Doncs com ja sabeu si heu vist l’obra ‘Escape Room’ –que d’aquí a uns mesos tornarà al Goya–, de vegades les coses es poden complicar molt, dins aquesta mena d’habitacions.
I si acostumeu a jugar-hi en parella i us fiqueu en un ‘escape’ com el que ens proposa l’autor i director Borja Rabanal, ja us podeu imaginar a quines complicacions us haureu d’enfrontar. Però de moment, entre Madrid i Barcelona ja s’han reunit més de 27.000 espectadors sense por de saltar-se uns quants tabús. EIXAMPLE TEATRE. FINS AL 31/8. H.: DS., 21.30H; DV. 30/8, 22.30H. P.: 12€.
Eixampleteatre.cat
• AMOR VERBENERO
Ara que la majoria de teatres de Barcelona resten tancats per vacances –un mal costum que no fa per a una gran capital–, toca anar a totes les revetlles que s’organitzin a la ciutat. Encara que en realitat, la que