Documentar la realitat
“Maspons era un fotògraf professional que pensava que el destí de la fotografia era la pàgina impresa i no tant la fotografia com a objecte de contemplació estètica”, ens explica Cristina Zelich, comissària de la gran retrospectiva Oriol Maspons, la fotografia útil, que acull des de fa unes setmanes el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Per això, ella va voler recuperar, primer, alguns treballs en paper fets pel barceloní, com les cobertes dels llibres de la col·lecció Biblioteca Breve que Seix Barral va editar l’any 1958; els “magnífics i innovadors” anuncis que va crear, juntament amb Alexandre Cirici Pellicer, per als perfums Lavanda Puig; les caràtules dels discos dels membres de la Nova Cançó, llançats per la discogràfica Edigsa, i els reportatges que va publicar a La Gaceta Ilustrada. Per, posteriorment, a partir d’aquestes peces, buscar les fotografies originals en l’amplíssim arxiu, integrat per més de set mil fotografies, negatius i documents, que el mateix Maspons havia dipositat l’any 2011 al MNAC, i que ara ha estat completament digitalitzat. “Creia que la foto havia de ser notària del seu temps, i això servia tant per a una fotografia de moda com per a un reportatge a la premsa il·lustrada”, diu Zelich. La seva trajectòria en el sector de la moda és ben coneguda: “Li agradava retratar les models. De molt jove ja llegia revistes de moda estrangeres i a París va entrar en contacte amb grans fotògrafs de l’època com Guy Bourdin i William Klein. Tenia la mirada molt educada fotogràficament i coneixia el que es feia a fora”. També són ben recognoscibles els retrats que va fer d’alguns membres de la Gauche Divine, col·lectiu a què va pertànyer, i les fotografies de models, que recorden la britànica Twiggy, lluint les samarretes de Tusset street, denominació que va inventar. Són imatges que van renovar el llenguatge fotogràfic en l’Espanya de la dècada dels seixanta i que, evidentment, trobem a l’exposició en convivència amb altres treballs desconeguts. Com les seves fotografies amateurs dels carrers de Barcelona i de l’arquitectura d’Eivissa dels anys cinquanta, o els reportatges sobre Cuba, Nicaragua i Sud-Àfrica que va fer per a diversos mitjans amb els quals col·laborava, com ara Bocaccio i Interviú, i que mai es van publicar. “Estaven completament oblidats”, diu la comissària, que també ha volgut deixar constància del paper que va tenir en tota aquesta trajectòria el fotògraf Julio Ubiña, amb qui es va associar l’any 1957 i va fundar l’estudi Maspons + Ubiña, un dels més reeixits de l’època gràcies a la “complementarietat de mirades”, segons Zelich, d’ambdós creadors. La mostra és extensíssima i s’acabarà de complementar amb un catàleg, que es publicarà al mes d’octubre, en què també trobareu recollits molts dels articles sobre fotografia que Maspons va publicar a la revista Arte Fotográfico, entre altres.
UN ‘POPE’ DE L’ART ¿Picasso segueix sent una figura rellevant per a l’art contemporani? És una de les línies de recerca que el Museu Picasso de Barcelona desenvolupa des de fa uns quants anys i que ha donat peu a exposicions com ‘En el nom del pare’, que a través d’obres de deu artistes contemporanis nacionals com Cristina Lucas, Daniel G. Andújar, Elo Vega i Rogelio López Cuenca, Eulàlia Valldosera i Miquel Barceló, entre altres, ‘explora d’una manera crítica i celebratòria la complexitat del llegat artístic i ideològic de Picasso’, tal com diuen des del museu.
C/MONTCADA, 15-23. BCN. FINS AL 24 DE SETEMBRE. DL., DE 10 A 17H; DE DT. A DG., DE 9 A 20.30H; DJ., DE 9 A 21.30H. PREU: 6,50€. • Museupicasso.bcn.cat
LA REALITAT SEGONS GOOGLE