Desafiant les rutines del vell teatre
EL DIRECTOR ÀLEX RIGOLA DEIXA VOLAR EN LLIBERTAT LA MÍTICA GAVINA TÉKHOVIANA A PARTIR D’AVUI, A LA VILLARROEL, PER PARLAR DE LA CREACIÓ TEATRAL I L’AMOR •
Ho afirma en Konstantin, el fill de l’admirada actriu Irina Arkàdina, a la no menys admirable obra de Txèkhov amb la qual Àlex Rigola pensa prendre’s tantes llibertats com les que es va prendre en la seva estupenda desconstrucció de Vania. En Konstantin busca que la seva trencadora obra escènica capti tant la mirada d’un públic amb ganes de defugir antigues rutines i prejudicis, com la mirada amorosa de la mare i de la gavina a punt de ser ferida de mort a la qual tant estima. I reclama aquella mena de teatre capaç de buscar noves formes, tot preguntant-se quina utilitat té el teatre, que, encara que presenti variacions, ofereix sempre el mateix.
Això ho diu el personatge o l’intèrpret?
Tant li fa; en aquesta gavina, els parlaments dels uns es barregen amb les vivències reals dels altres. Rigola no pot estar més d’acord amb les paraules d’en Konstantin. I, per això mateix, fa temps que ha deixat de banda l’exercici de les adaptacions més o menys ortodoxes. Rigola té entre mans una obra habitada per un grapat de personatges ficats en una xarxa emocional en la qual tothom estima a qui no pot estimar-lo de la mateixa manera, i tothom
A L’ESPECTACLE DE RIGOLA, LA VEU DELS PERSONATGES CREATS PER TXÈKHOV ES BARREJA AMB IMPRESSIONS I VIVÈNCIES PERSONALS DELS MATEIXOS INTÈRPRETS
està més o menys implicat en la creació literària i/o l’ofici teatral. Deixem, doncs, que les persones que ocupen l’escenari puguin expressar anhels, inseguretats i opinions pròpies prescindint del text encotillat.