El partit de les seves vides
25 ANYS DESPRÉS QUE S’ESTRENÉS L’ORIGINAL, ARRIBA ALS CINEMES AQUESTA CONTINUACIÓ MOLT INFERIOR A LA QUE LLAVORS VA PROTAGONITZAR MICHAEL JORDAN
No ens enganyem: Space Jam no era una gran pel·lícula, i encara menys un clàssic, per molta dosi de nostàlgia que hi posem. Això no vol dir que l’espectador que ara té entre 30 i 45-50 anys en guardi un bon record, especialment si era aficionat al bàsquet i havia gaudit d’aquells Merrie Melodies de la Warner amb els membres de la reialesa dels Looney Tunes: Bugs Bunny, Porky, Elmer Fudd i companyia. Una festassa, on fins i tot s’apuntava Bill Murray, per un producte del seu temps. I faig servir aquesta paraula perquè era això: unir dues marques com Michael Jordan i uns Looney Tunes que encara tenien vigència per crear un entreteniment digne i divertit, inspirat en un anunci, quan la marca NBA, i sobretot les seves estrelles, ho petaven. 25 anys després, han repetit, i els ha quedat una operació de màrqueting sense ànima.
UNA REPETICIÓ MANDROSA
Space Jam: Noves llegendes és una continuació amb l’estructura d’un reboot. És a dir, copiant la fórmula bàsica amb variacions de l’original: una estrella del bàsquet que actua al costat de personatges de dibuixos animats després de ser transportat a un món paral·lel, i ha de jugar un partit de bàsquet amb ells. Una repetició mandrosa, aquí amb un LeBron James que no té el carisma d’un Jordan que, si bé demostrava que actuar no era el seu fort, dotava el personatge d’una aura d’estrella que l’actual jugador dels Lakers no té, per molt que es pensi que sí; amb el conflicte entre pares i fills amb moralitat inclosa: sigues tu mateix; i deixant de banda el bàsquet per agafar-se als videojocs i atrapar aquest nombrós segment de públic. Per tot això han calgut sis
SPACE JAM: NOVES LLEGENDES
Seguiu les instruccions que detallem en aquesta pàgina!
guionistes, sis, que tampoc no és que s’ho hagin treballat gaire. Tot funciona per inèrcia: hi ha alguna conya simpàtica, com la referència a Michael Jordan amb sorpresa inclosa, algun acudit inspirat, però el guió és fluixet i la cinta és excessivament llarga: gairebé dues hores, quan la primera amb prou feines arribava a l’hora i mitja de metratge.
EL FACTOR MONETARI
Però el pitjor de tot és que acaba quedant la sensació que, per moments, sembla un exercici de màrqueting descarat amb l’excusa d’una pretesa sinergia perquè el públic se subscrigui a HBO Max –als EUA s’estrena de manera simultània en sales i a la plataforma de Warner–, posant a l’aparador els productes dels quals disposa. L’excusa els serveix per fer el que ja feia Ready Player One, però mal fet. Perquè una cosa és posar-hi l’os Yogi, en Picapedra o Harry Potter. Però, quin sentit té posar el pallasso Pennywise d’It, el rei de la nit de Game of Thrones o, fins i tot, els joves d’A Clockwork Orange –recordem-ho: violadors i assassins– en una pretesa comèdia familiar? A més de convertir-se en una
distracció, més que cap altra cosa: el cinema no dona la possibilitat d’aturar la imatge per intentar descobrir, com si fos un On és Wally?, els personatges de la marca Warner que es converteixen en espectadors del partit. Quina llàstima que l’únic que volem és que surti en Porky i ens digui allò d’“Aaaaaaaaixò és tot, amics!”.
DIR.: MALCOLM D. LEE. GÈNERE: COMÈDIA D’ANIMACIÓ. INTÈRPRETS: LEBRON JAMES, CEDRIC JOE, SONEQUA MARTIN-GREEN, DON CHEADLE, ZENDAYA. PAÍS: EUA. ANY: 2021. DUR.: 115 MINUTS.