Un món sense límits

PER FI ARRIBA A LES SALES AQUESTA COMÈDIA FAMILIAR AMBIENTADA EN EL MÓN DELS VIDEOJOCS I PROTAGONITZADA PER RYAN REYNOLDS (DEADPOOL)

Que la millor pel·lícula del discret Shawn Levy sigui Puro acero no diu gaire a favor del també productor de la sobrevalorada sèrie Stranger Things. Però té certa lògica que sigui el signant d’aquest entreteniment: el que domina és el cinema familiar, que no entusiasma però que funciona. I Free Guy és un exemple d’un poti-poti funcional que agafa d’aquí i d’allà: El show de Truman, La Lego pel·lícula, Ready Player One, Matrix Están vivos.

oAMO DEL SEU DESTÍ

En Guy, interpretat per Ryan Reynolds, és el caixer d’un banc que viu en una rutina contínua. El que no sap és que és un personatge no-jugador, un d’aquells individus d’un videojoc que no participen en el joc. Fins que algú li demostra que allò no és la realitat o, com a mínim, el que ell entén per món real. A partir d’aquí, trobem el desplegament visual esperat en una producció d’aquestes característiques, un ritme que no decau i que adopta un to de comèdia més aviat blanca i una càrrega contra la violència gratuïta que es desplega en bona part dels videojocs més venuts.

UNA ‘FEEL GOOD MOVIE’ DE MANUAL

Però, a banda dels simpàtics i agraïts cameos, de la incorporació dels gamers i els streamers per donar-li més credibilitat, de la seva honestedat i del fet que, en tot moment, sap què vol explicar i quin és el públic potencial, Free Guy no deixa de ser una

pel·lícula toveta, amb una irreverència molt moderada, poc espai per a la ironia i que tira cap al cinema més familiar, amb un tram final massa ensucradet i algun moment de frase de tassa de Mr.Wonderful. I és que no deixa de ser un producte Disney, encara que l’estudi on es va gestar el projecte sigui Fox (que va ser comprada a posteriori per la casa de l’oncle Walt). L’únic que realment és irònic és que una pel·lícula, ara de Disney, carregui contra una indústria,

la del videojoc (però que podria ser tranquil·lament la del cinema), que, com aquella, només busca facturar amb seqüeles i nul·la originalitat.