La Vanguardia - Què Fem

Silenci, a callar he dit!

JOSÉ CARLOS PLAZA ENS FICA DINS LA LLAR OPRESSIVA EN ESTAT DE DOL PERMANENT GOVERNADA PER BERNARDA ALBA, LA PROTAGONIS­TA DE L’OBRA PÒSTUMA DE LORCA

- RAMON OLIVER

“Tirana de tots els que l’envolten; capaç de seure damunt del teu cor i veure com et vas morint al llarg de tot un any sense que se li tanqui aquest somriure fred que porta a la seva maleïda cara”. La Bernarda encara no ha sortit a escena, però la Portia, la seva criada de tota la vida, ja l’ha deixat ben retratada. I, quan finalment faci acte de presència, aquesta mare de cinc filles ben ansioses de fugir d’una casa d’on només podran escapar mitjançant matrimoni, ho farà amb la mateixa tirànica exigència de silenci amb la qual també conclou l’obra. Això sí: ni aplicant la mà de ferro podrà evitar la Bernarda que el desig –que, en aquest cas, porta el nom de Pepe el Romano– s’escoli dins una tragèdia que Lorca va acabar d’escriure dos mesos abans del seu assassinat.

UN DOCUMENTAL FOTOGRÀFIC

Aquesta és la intenció que el mateix Lorca atribueix al seu text. I el que ens documenta l’obra és el pes opressiu al qual estan sotmeses aquestes dones (les de l’Espanya de llavors, les de tants i tants llocs d’ara mateix) subjectes a una repressió ben masclista, encara que el botxí que l’exerceix sigui, en aquest cas, una altra dona. Però és que, alhora, l’obra –que no es va representa­r fins que l’exiliada Margarida Xirgu la va estrenar a Buenos Aires l’any 1945– presenta uns sinistres trets premonitor­is que van en la línia d’aquella connexió entre la biografia lorquiana i el seu teatre, assenyalad­a també per Projecte Ingenu al seu muntatge acabat d’estrenar Bodas de sangre. Ben aviat, l’exigència de silenci farà callar a trets, primer el poeta i, després, tot un país. I, tal com ho veu José Carlos Plaza, director d’un espectacle que va ple de rostres ben coneguts, l’obra continua convidant a preguntar-nos on són els orígens d’aquest poder establert, i de quina manera ens determina el llegat (sovint feixuc i farcit de pors) que ens transmeten els nostres ancestres.

LA CASA DE BERNARDA ALBA

DE FEDERICO GARCÍA LORCA. DIR.: JOSÉ CARLOS PLAZA. INT.: CONSUELO TRUJILLO, ROSARIO PARDO, ANA FERNÁNDEZ. TEATRE APOLO. AV. DEL PARAL·LEL, 59. METRO: PARAL·LEL (L2, L3). TEL. 934 599 939. FINS AL 26/9. HORARI: DE DT. A DV., 19.30H; DS., 18 I 20H; DG., 18H. PREU: 20-30€. •

 ?? FOTO: MARCOSGPUN­TO ?? L’Adela (Marina Salas) vesteix un color verd que simbolitza la llibertat i la rebel·lia.
FOTO: MARCOSGPUN­TO L’Adela (Marina Salas) vesteix un color verd que simbolitza la llibertat i la rebel·lia.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain