Una família de bojos
L’INTERCANVI DE COSSOS ÉS EL LEITMOTIV D’AQUESTA COMÈDIA FRANCESA QUE TÉ COM A ÚNIC OBJECTIU ARRENCAR UNS QUANTS SOMRIURES ALS ESPECTADORS
L’any 1962, concretament un 20 d’abril, als EUA s’emetia l’episodi
The Trade-Ins d’una de les millors sèries de la història de la televisió: The Twilight Zone, o, el que és el mateix, La dimensió desconeguda, que es va emetre a TV3 en els inicis –1 de juliol del 1985–, i que ens va permetre descobrir aquesta joia del fantàstic sorgida de la ment privilegiada de Rod Serling. En aquell capítol, una parella de jubilats visitaven un centre mèdic que havia desenvolupat un sistema per canviar cossos envellits per altres de més joves. Curiosament, aquest antecedent seria dels pocs que desenvoluparia el concepte de l’intercanvi de cossos amb finalitats dramàtiques. Perquè pràcticament tot el que ha vingut després ho ha explotat des del prisma de la comèdia: als setanta, Un viernes loco i el seu remake de principis d’aquest segle, amb Lindsay Lohan i Jamie Lee Curtis, Ponte en mi lugar; Tal pare, tal fill, amb Dudley Moore i Kirk Cameron, Este cuerpo no es el mío, protagonitzada per Rob Schneider, El cambiazo, amb Ryan Reynolds i Jason Bateman, o la més recent –aquí barrejant humor i terror– Este cuerpo me sienta de muerte. I ara cal afegir-hi aquesta comèdia francesa que encara va una mica més enllà.
UNA FAMÍLIA DISFUNCIONAL
I no perquè aporti novetats d’un concepte del qual difícilment es pot treure més suc, per efectiu que sigui i per molt de joc que pugui donar a l’hora d’arrencar somriures als espectadors, sinó perquè aquí no parlem de dues persones: és tota una família. En aquest cas, els Morel, una família disfuncional, com bé es pot comprovar a l’inici del film.
¿QUIÉN ES QUIÉN?
Seguiu les instruccions que detallem en aquesta pàgina!
Després d’una visita a un parc d’atraccions, quan es lleven l’endemà, els cinc membres de la família descobreixen que s’han intercanviat els cossos entre ells. Però això només és l’inici... Tranquils, aquesta vegada no us atabalaran amb la frase de l’estil “és la comèdia que ha enamorat milions de francesos” –bàsicament, perquè no seria certa–, amb la qual s’intenten vendre la majoria de comèdies arribades del país veí. ¿Quién es quién?, que agafa el títol d’aquell mític joc de taula, pertany al grup de comèdies populars franceses amb l’únic i noble objectiu de fer riure, ni que sigui una miqueta.
LLUMS I OMBRES
I aquí ho aconsegueix, tot i que et quedes amb la sensació que encara podria haver explotat més les possibilitats que dona la trama. Una farsa amb un ritme un pèl desigual,
amb un humor de vegades poc polit i un arc narratiu d’alguns personatges que no acaba de funcionar, i que podria haver estat més agosarada. Però que deixa alguns gags afortunats, algunes situacions transgressores i un repartiment, amb la parella Alexandra Lamy - Franck Dubosc
al capdavant, després d’haver protagonitzat una altra comèdia com Sobre rodes, que té bona química i funciona molt bé, especialment pel que fa al treball de la joveníssima Rose de Kervenoaël: segur que en sentirem a parlar d’aquí uns anys.
DIR.: JEAN-PATRICK BENES. GÈNERE: COMÈDIA. INTÈRPRETS: ALEXANDRA LAMY, FRANCK DUBOSC, CHRISTIANE MILLET, ROSE DE KERVENOAËL, MATHILDE ROEHRICH, NILS OTHENIN-GIRARD, ARTUS. PAÍS: FRANÇA. ANY: 2021. DUR.: 91 MINUTS.