En un futur molt llunyà

DENIS VILLENEUVE (LA LLEGADA) CONVERTEIX L’IMAGINARI DE FRANK HERBERT EN UNA INOBLIDABLE EXPERIÈNCIA CINEMATOGRÀFICA VISTA POCS COPS EN UNA SALA DE CINEMA

El canadenc Denis Villeneuve va afirmar el gener del 2018 que volia fer de Dune una “Star Wars per a adults”. I el cert és que, en part, el resultat final li dona la raó. El director no s’ha arronsat davant la gegantina empresa i, sense renunciar a la seva manera d’entendre el cinema i d’explicar històries, signa un enlluernador blockbuster d’autor tremendament ambiciós, com no podia ser d’una altra manera.

MÉS NOLAN QUE SPIELBERG

Sec i auster en el fons, que no en les formes, i amb un decidit to solemne, aquest Dune és un film intel·ligent, que no ho dona tot mastegat, situant-se més a prop de Nolan que de Spielberg. Sensorial –gairebé es pot sentir la sorra al rostre–, amb personatges freds, distants i poc emotius. S’ajuda d’un guió que condensa la primera part del primer llibre, interessant-se més pel conflicte entre les faccions que pel conflicte interior dels personatges.

Evidentment, hi ha naus de l’espai,

cucs gegants, famílies nobles i no tan nobles, algunes escenes de combats i lluites, i sorra, molta sorra, però també apareixen pinzellades d’una certa èpica a l’estil Lawrence d’Aràbia entremig de la cadència subtil de la seva narrativa, on les dues hores i mitja

passen com una exhalació, gràcies a un exercici excepcional de virtuosisme visual: la composició del pla, l’ús del so i de la música, el fora de camp...

Dune és una pel·lícula que exigeix molt, però que també dona molt. Però no tot. I aquí rau el gran punt negatiu de la proposta: el no-clímax final.

Només començar, ens assabentem que això és Part One i que, només si té èxit, podrem saber com acaba el que té imaginat Villeneuve –de veritat que no s’ha rodat la conclusió?–, cosa que diu molt de com està la situació en un Hollywood que ha d’entomar molts canvis. Podria ser l’inici d’una cosa molt gran, però, si no hi aneu, també el final. Potser per això, és millor que assaboriu a glopets aquesta gran epopeia com cal: en una sala de cinema. No us en penedireu.

DUNE