Revolucions santes
L’HOLANDÈS PAUL VERHOEVEN ENS PORTA A LA ITÀLIA DEL SEGLE XVII PER NARRAR AMB EL SEU PARTICULAR ESTIL LA HISTÒRIA D’AQUESTA MONJA LESBIANA I MÍSTICA
Desterrat del purità Hollywood dels grans estudis, després d’haver-hi parit pel·lícules extraordinàries, l’holandès Paul Verhoeven no va tenir més remei que tornar a Europa per poder continuar la carrera. Encara que, per desgràcia, no tot han estat flors i violes: tres cintes en vint anys, cosa que diu molt del que costa aixecar un projecte, fins i tot per a algú que va signar hits comercials
de la talla de Robocop, Desafiament total i Instint bàsic. Amb més de vuitanta anys, aquest provocador nat
torna a fer una pel·lícula d’època –l’anterior va ser Els senyors de l’acer,
ambientada a inicis del segle xvi–
sense abandonar la seva manera d’explicar històries.
PUR VERHOEVEN
El fet que, en els primers minuts de metratge, trobem un ocell que es caga a l’ull d’un soldat, un pétomane i una nena que petoneja el mugró d’una estàtua que representa una verge, ja ens diu amb una claredat meridiana que aquesta és una pel·lícula de Verhoeven. A partir d’aquí, i agafant com a base el llibre de Judith C. Brown Afectos vergonzosos: sor Benedetta, entre santa y lesbiana, basat en la història real de la monja italiana Benedetta Carlini (magnífica Virginie Efira), explica com la seva protagonista, quan ja és adulta, comença a tenir visions místiques on se li apareix Jesucrist. I com, a la vegada, comença a sentir una atracció irresistible per una novícia, posant contra l’espasa i la paret la tan poderosa institució eclesiàstica, convertint-se en tota una amenaça contra el seu estatus. Era una màrtir, una revolucionària o una mentidera? És algú que realment s’ha vist designada per Déu, o és algú que es val, com a bona manipuladora, de totes les armes que té a l’abast per aconseguir el que vol? Sens dubte, Verhoeven i el seu coguionista, David Birke, deixen que sigui l’espectador qui faci la seva interpretació: el mateix passava amb les protagonistes d’Instint bàsic o Showgirls.
NO DEIXA CANYA DRETA
Però a Verhoeven tampoc no li importa gaire la relació homosexual entre les dues monges: és un element més d’una història on juga la carta de l’humor negre i el sexe amb el des
BENEDETTA
Seguiu les instruccions que detallem en aquesta pàgina! vergonyiment d’un cineasta lliure,
transgressor i de tornada de tot com ell, i que mai no ha destacat, precisament, per la subtilitat: monges que caguen, que es tiren pets i es renten el cul amb palla, un Crist guerrer al rescat tallant colls amb l’espasa o un consolador fet a partir d’una figura d’una marededeu de fusta formen part d’aquest catàleg de pur explotation.
Però que, a la vegada, mentre somriu sardònicament, és capaç de retratar la hipocresia, la cobdícia i el cinisme del poder, representat per l’Església, amb tota la mala llet del món, sense deixar canya dreta. I tot, amanit amb una posada en escena on sembla difícil dilucidar si és kitsch o passada absolutament de rosca –cal dir que en algunes escenes es nota que el pressupost no era gaire generós–. Incapaç sempre de deixar l’espectador indiferent, l’holandès errant que és Verhoeven ens regala una pel·lícula, com a mínim, moralment ambigua
i, sobretot, molt estimulant. I que cadascú s’agafi a l’accepció de l’adjectiu que més li plagui.
DIR.: PAUL VERHOEVEN. GÈNERE: DRAMA. INTÈRPRETS: VIRGINIE EFIRA, CHARLOTTE RAMPLING, DAPHNE PATAKIA, LAMBERT WILSON. PAÍS: FRANÇA-PAÏSOS BAIXOS. ANY: 2021. DUR.: 130 MIN.